Adoberia: diferència entre les revisions

;Darreres etapes: S'elimina la humitat, es grata per donar l'espessor definitiu i se'l pot sotmetre a altres tractaments segons quin sigui l'ús final del producte.

 

La transformació de les pells animals en [[cuir]] requeria un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals diferents de manera consecutiva: Primer els [[blanquers]], seguidament els [[assaonadors]] i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses, etc.).<ref name="Margalef">{{citar ref|cognom=Margalef|nom=M. Rosa|cognom2=Amelang|nom2= James S.|cognom3=Simon|nom3=Antoni|cognom4=Torres|nom4=Xavier|cognom5=Parets|nom5=Miquel|títol=Crònica. Llibre I/1|any=2011|place=Barcelona|editorial= Editorial Barcino|pàgina=34-38|isbn=978-84-7226-769-5}}</ref> El nivell de riquesa també seguia aquest ordre: en el ram del cuir els més rics eren els blanquers, ja que treballaven a l'engròs, seguits a distància pels assaonadors, i per exemple de l'última fase els sabaters acostumaven a quedar endeutats amb els segons.<ref name="Margalef"/> Aquesta segmentació del procés del cuir és pròpia almenys de la Barcelona d'[[Època moderna a Catalunya|època moderna]] i altres ciutats catalanes amb una indústria de la pell potent, però a la majoria de ciutats europees del mateix moment l'ofici quedava simplificat al professional de l'[[adober]].<ref name="Margalef"/>