Asiento: diferència entre les revisions

En el context de la [[monarquia hispànica]] de l'[[edat moderna]], un '''''asiento''''' (del [[Llengua castellana|castellà]] "asiento", "sentar", significant establir)<ref name="Postma29">[[#Postma|Postma, 1990]]: p. 29</ref> era un [[contracte]] entre alguna institució pública i un particular (o una companyia composta de diversos capitalistes), el qual rebia el nom d''''assentista'''.

 

En l'àmbit local o quotidià, l'''asiento'' acostumava a ser l'encàrrec d'algun municipi, o altres institucions, a un comerciant per tal que cerqués, adquirís i transportés quantitats importants d'[[aliments]] (habitualment [[Cereal|gra]]), o d'altres productes.<ref name="Diccionari">[[#Mestre|Mestre, 1998]]: p. 70, entrada: "assentista"</ref>

 

En molts casos, en l'àmbit estatal o en [[economies d'escala]], un ''asiento'' acabava generant una [[companyia privilegiada]] que gaudia de la protecció governamental mitjançant un [[privilegi]] especial, que encara que no sempre esdevenia un monopoli total, sí que establia en la majoria un [[monopoli natural]] a mans de l'[[estat]].

 

Precisament aquests casos sorgien en el comerç atlàntic: Aquests ''asientos'' consistien en la concessió del [[monopoli]] d'un negoci específic a les [[Imperi colonial espanyol|colònies americanes]], feta per part de la [[Monarquia d'Espanya|Corona]] a un conjunt de particulars.<ref name="GEC">[[#GEC|L'Enciclopèdia.cat]]</ref> Els tipus de negocis d'aquests ''asientos'' eren variats: el comerç d'un producte alimentari concret ([[sucre]], [[cafè]], [[tabac]]...), el comerç de [[perles]] i [[coralls]], l'explotació de [[Mina (enginyeria)|mines]]...

 

A la segona meitat del {{segle|XVIII|s}} es va [[liberalitzar]] el comerç d'esclaus negres,<ref name="GEC"/> abolint un monopoli que sovint havia estat més teòric que real: en el [[Tractat hispanobritànic de Madrid (1750)|Tractat hispanobritànic de Madrid]] de [[1750]] la Gran Bretanya va renuciar a l'''asiento'' i al vaixell permès a canvi d'una indemnització de 100.000 [[lliura esterlina|lliures]].<ref name="Treaties414">[[#Treaties|L. Frey & Marsha]]: p. 414</ref>

 

Un tipus d'''asiento'' una mica diferent era aquell que, de fet, consistia en un [[préstec]] de [[diners]].<ref name="encat">[[#EnCat|L'Enciclopèdia.cat 2]]</ref> Els [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] van haver de recórrer-hi per tal de pagar la seva costosa política internacional a base de guerres. Els prestadors acostumaren a ser [[alemanys]], [[flamencs]] i [[genovesos]]. El retorn del deute sovint consistia en l'arrendament al prestador dels impostos castellans, els carregaments que arribaven d'Amèrica, o simplement pagaments en monedes en efectiu.<ref name="encat"/>