Casc: diferència entre les revisions

El mot amb què es designa el casc en altres llengües romàniques generalment presenta la mateixa etimologia que en català: esp. ''casco'', fr. ''casque'', it. ''casco'', etc. Emperò, per a designar el casc d'acer o de fibra el català clàssic emprava ''elm'' o ''elmet'', i en designava per ''capell de ferre/ferro'' un de més lleuger desprovist de visera i que portaven principalment aquells que no eren armats cavallers. L'italià empra ''elmetto'', originàriament diminutiu de ''elmo''; el portuguès coneix ''casco'', però empra majoritàriament (i exclusivament en referència al casc militar) ''capacete'' (que originàriament equivalia al català [[cabasset]]). Les llengües germàniques empren formes derivades d'elm, com ara l'anglès ''helmet'' i l'alemany ''Helm''. Les llengües eslaves coincideixen amb l'ètim romànic (rus i ucraïnès ''kaska'' - casc per a la construcció, la indústria, mineria, casc militar, etc.) o bé amb el germànic (pol. ''hełm'', txec ''helma'', ucraïnès i rus: ''xlem'' - casc de moto, d'aviació, de fer esports, etc.).

 

[[Fitxer:AGV Airtech DSC00425.JPG|miniatura|'''Casc''' integral motociclista AGV]]

Segons la superfície coberta els cascos poden ésser envoltants o integrals.

Al llarg dels segles XVIII i XIX el casc militar, metàl·lic o de cuir, pràcticament se circumscrigué a determinats cossos de cavalleria, com ara dragons i cuirassers, i amb la funció de protegir de cops i estocades. Hi hagué algunes excepcions, però: en el pas del segle XVIII al XIX alguns exèrcits usaren com a lligadura bàsica, en comptes del [[bicorn]], algun tipus de casc de cuir (tot i tenir aspecte de metàl·lic). La iniciativa fou austríaca, amb el casc d'estil grec clàssic (1798-1806/09), i fou imitada per altres exèrcits com el bavarès i el sardopiemontès; però a inicis del segle XIX hom passaria massivament al [[xacó]]. El cèlebre [[casc de punta]] prussià (Pickelhaube), tan popular i imitat a la segona meitat del {{segle|XIX}}, fou lligadura bàsica de campanya; però cal dir que no tenia gaire consistència: era fet de cuir premsat o matèries afins, i no protegia gaire més que, per exemple, un [[quepis]]. El segle XIX fou també la gran època del [[casc colonial]] o de tipus tropical; però es tractava, ja, d'una altra mena de concepte.

 

Paradoxalment, la [[Primera Guerra Mundial]], i, en particular, la guerra de trinxeres, propicià una nova edat d'or del casc militar, ara d'acer, i amb la funció bàsica de protegir el cap, no tant dels impactes directes de bala, sinó dels impactes de metralla, resquitlles, etc., els quals, segons es calcula, provocaven vora el vuitanta per cent de baixes. Els cascos d'acer de nou tipus reduïren dràsticament el nombre de morts i ferits greus per impactes al cap, i es calcula que salvaren milions de vides.