L{{'}}'''Estret de McMurdo''' és una mena de [[badia]]<ref>La denominació original ''"Sound"'' es fa servir per a [[fiords]], [[cales]] o [[estrets]], si bé la més habitual és aquesta darrera. </ref> d'uns 55 km de llarg i d'ample ocupat permanentment per aigües gelades. L'estret està rodejat per uns 4.000 quilòmetres de costa que s'obre al [[mar de Ross]] al nord. La [[Royal Society Range]] s'aixeca des del nivell del mar fins a 4.205 m. en la costa occidental. La [[plataforma de gel McMurdo]] fixa el límit sud de l'estret de McMurdo. L'[[illa Ross]], un punt de partida històric per a exploradors polars, designa el límit oriental. El volcà actiu [[Mont Erebus|Erebus]] de 3.794 m. domina l'illa Ross. A la costa sud de l'estret estan ubicades la base científica dels Estats Units, l'[[estació McMurdo]], i la de Nova Zelanda, [[Base Scott]]. Menys d'un 10 per cent de la costa de l'estret McMurdo està lliure de gel.<ref>{{cite journal| volume=61(1) |pages=68-76| url=http://www.blackwell-synergy.com/doi/full/10.1111/j.1745-7939.2005.00005.x| author=Christine Elliott| title=Antarctica, Scott Base i el seu entorn| journal=New Zealand Geographer| month=May | year=2005| accessdate=2007-05-23| doi=10.1111/j.1745-7939.2005.00005.x }}</ref>
El capità [[James Clark Ross]] va descobrir l'estret, que és a uns 1.300 km del [[Pol Sud]], el febrer de 1841 i li va posar el nom del lloctinent del vaixell ''Terror'', l'[[Archibald McMurdo]].<ref>{{cite web| url=http://www.nsf.gov/pubs/stis1994/nsf92134/nsf92134.txt| author=National Science Foundation| title=NSF 92-134 Facts about the US Antarctic Program| General Publication| date=7 November 1994| accessdate=23-05-2007}}</ref> El lloc avui serveix com a ruta de re-subministrament per a vaixells de càrrega i per a aeronaus que aterren sobre plataformes de gel prop de l'Estació McMurdo. Tanmateix, l'ocupació contínua de l'Estació McMurdo per científics i personal de suport des de 1957-58 ha convertit la badia de ''Winter Quarters'' en un port fortament contaminat.
La banquisa que envolta la costa a la badia ''Winter Quarters'' i en qualsevol altre lloc de l'estret, representa un obstacle formidable pels vaixells de superfície. Els vaixells requereixen bucs reforçats per al gel i sovint han de dependre de l'escorta de trencaglaços. Aquestes condicions extremes han limitat l'accés als turistes, que altrament estan apareixent en nombre creixent a les aigües obertes de la [[Península Antàrtica]]. Els pocs turistes que arriben a l'estret de McMurdo troben un paisatge espectacular amb albirament de fauna entre les que es compten les orques, foques i pingüins emperador.
