Conquesta del Principat d'Acaia: diferència entre les revisions

Isabel I d'Acaia havia tingut una germana menor, [[Margarida d'Acaia]]. Quan Isabel fou desposseïda del principat, Margarida reclamà els drets de manera infructuosa i finalment traspassà els drets que creia tenir en favor de la seva filla, [[Isabel de Sabran]]. Per fer valdre els seus drets per sobre dels de la seva cosina, Isabel es casà amb l'infant [[Ferran de Mallorca]] el febrer de [[1314]],<ref>[[#DOC|Rubió, ''Diplomatari'']], Document LXIX</ref> qui reclamà el [[Principat d'Acaia]] en nom de la seva dona i en preparà la conquesta.

 

L'infant arribà al [[Principat d'Acaia]] el [[1315]] des de [[Messina]] a finals de juny,<ref>[[Kenneth M. Setton]], ''[http://books.google.cat/books?id=J6v9jhUd-r8C&pg=PA112&lpg=PA112&dq=picotin+1315&source=bl&ots=m7fdO4IbTm&sig=K30GpwG88OXkGeYjU0kLzPZe898&hl=ca&ei=On3FSp-JNN7OjAfLnYFL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3#v=onepage&q=picotin%201315&f=false A history of the crusades]'', Vol.3 p.111 {{en}}</ref> desembarcant amb cinc-cents cavallers i molts més infants a prop de [[Glarentza]], on la guarnició fou derrotada a la [[batalla de Glarentza]]. [[Matilda d'Hainaut]] i [[Lluís de Borgonya]] es traslladaren ràpidament a Grècia per prendre possessió del principat, que ja estava ocupat pel seu rival. Matilde va desembarcar a [[Pilos (Messènia)|Navarino]] amb un miler de soldats [[borgonyons]] aconseguint el suport de Navarino, Cefalònia i [[Calandritsa]]. Aquestes desercions van provocar que l'infant prengués el castell de Calandritsa i assetgés infructuosament [[Patres]].

 

A la [[batalla de Picotin]] del [[22 de febrer]] del [[1316]],<ref>Byzantion: revue internationale des études byzantines, Vol. 55, P. 83</ref> l'infant derrotà les tropes de [[Matilda d'Hainaut]] i poc més tard desembarcava [[Lluís de Borgonya]] amb la resta de les tropes i contraatacà intentant infructuosament capturar el [[Setge de Calandritsa|Castell de Calandritsa]] que estava sota el control de l'infant. Davant del fracàs del setge, Lluís de Borgonya es retirà a [[Patres]], on rebé els reforços del governador de [[Mistra]]. Lluís de Borgonya, coneixedor de la pròxima arribada dels reforços enviats per la [[Companyia Catalana d'Orient]] des del [[Ducat d'Atenes]] i d'altres enviats des del [[Regne de Mallorca]], es decidí a presentar batalla i l'infant Ferran de Mallorca va morir decapitat<ref>[[Ferran Valls i Taberner]] i [[Ferran Soldevila]], ''[http://books.google.cat/books?id=sYhPzJ24_lkC&pg=PA176&lpg=PA176&dq=acaia+1314&source=bl&ots=zvMrZ7OsGE&sig=Vx3Hdz5nt_1p5HZfKhji8QZ8jtg&hl=ca&ei=zQnFSoC8IYmq4Qa3icVF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=acaia%201314&f=false Història de Catalunya]'', p.176</ref> a la [[batalla de Manolada]] el [[5 de juliol]] del 1316 abans de l'arribada dels reforços de la companyia.

 

Les restes de l'exèrcit es van retirar a [[Glarentza]], que van rendir, i van marxar del Peloponès, enduent-se el cos de Ferran amb ells.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bon |nom=Antoine |títol=La Morée franque. Recherches historiques, topographiques et archéologiques sur la principauté d'Achaïe |url= |llengua=francès | editorial=De Boccard |data=1969 |pàgines=192-193 |isbn=}}</ref> Passats alguns mesos després de la seva victòria moria [[Lluís de Borgonya]] i poc més tard la seva vídua [[Matilda d'Hainaut]].