Dagomba: diferència entre les revisions

{{infotaula geografia política}}El regne de '''Dagomba''' o '''Dagbon''' és un estat tradicional de [[Ghana]]. El poble '''dagomba''' és el segon més important dels 54 pobles que viuen a Ghana. La seva àrea tradicional la formen 7 districtes: Tamale Municipality, Tolon/Kumbungu, Savelugu/Nantong, Yendi, Gushegu/Karaga, Zabzugu/Tatali i Saboba/Cheriponi. El governant tradicional és el ''Ya-Na'' i la capital és a Yendi. Quan es parla de la monarquia no es diu "la corona" o "el tron" sinó les "Pells de Yendi", ja que el lloc on seu el sobirà (que és absolut) és un conjunt de pells de bou.

 

Fou fundat per invasors del nord al segle XIII;<ref> segons la tradició el caçador Tohadzie, originari de [[Zamfara]] però procedent de l'[[Imperi de Mali]]</ref> El suposat fundador Tohadzie es va establir en un lloc concret i va aconseguir el suport de la població local a la que va organitzar per lluitar contra les viles veïnes que atacaven sovint la zona on s'havia establert. Es va casar amb una princesa maliana, Pagawubga que li va donar un fill, Kpognambo, que fou un guerrer notable almenys com el seu pare. A la mort dels seus pares es va desplaçar a l'est cap a Biun a Fadan Grumah, on va derrotar als tendana <ref> als segles XII-XIV la regió avui dia anomenada Burkina Faso i part del nord de Ghana foren habitats per tribus acèfales que no tenien estructura de regne ni cap sistema polític; tendana significaria literalment "amo de la terra" i cada tendana era considerat l'enllaç amb el món espiritual o ancestral i estava encarregat d'oferir sacrificis als ancestres per la prosperitat i la pau al país </ref> i es va proclamar rei de Biun, on va governar fins a morir; estava casat amb dues dones, Sihisabiga (filla del bruixot de Biun) i Suhuyini (filla del rei de Fadan Grumah); de la segona va tenir tres fills Malgimsim, Nyelgili i Namzisheli, i de la primera un, Gbewaah. Els quatre es van disputar el poder a Biun i Gbewaah va emigrar en el segle XIII cap a Pusiga (a la regió Oriental del Nord de Ghana) on va establir el primer regne Dagbon anomenat Gran Dagbon, Primer Dagbon o Vell Dagbon, que va governar fins a la mort. Per la seva banda Malgisim va dominar Biun, Nyelgili va fundar el regne de Nangodi i Namzisheli el regne de Tongo.

 

El títol reial al Nou Dagbon fou ''Ya Naa'' (literalment "rei del poder" o de la força).<ref> La selecció del ''Ya Naa'', fins a la modificació legal el 1948, era responsabilitat del comitè de selecció format pel ''Kuga Naa'', el ''Gushie Naa'', el ''Gomli'' i el ''Tugri Nam''. El Kuga Naa era un oficial del rei i fou creat sota Naa Sitobu (vers 1400) i el seu germà Sibie fou el primer Kuga Naa; el comitè de selecció consultava els esperits dels desapareguts ''yananima'' i pregava per establir el millor candidat elegible; el millor candidat era el que podia portar pau i prosperitat al regne; fins al 1948 no fou substituït per un modern comitè de selecció format per caps de divisió i ancians. Quan el ''Kuga Naa'', el ''Gomli'' i el ''Tugri Nam'' havien decidit sobre el proper ''Ya Naa'', el primer es trobava amb el ''Gushie Naa'' als afores de Yendi doncs pels ''Gushie Naa'' era tabú entrar a Yendi després de mort el ''Ya Naa''; el ''Kuga Naa'' informava de la seva elecció; El ''Gushie Naa'' entrava aleshores a Yendi amb la seva gent i amb tambors i danses, i anaven cap a palau on agafava una peça de la sala de “''Zon titali''”. El Gushie Naa en la resta del dia donava la peça al ''Kuga Naa'' i aquest l'enviava al ''Ya Naa'' electe, el que significava una elecció oficial</ref> A la mort de Sitobu el va succeir el seu fill Naa Nyagse (1416-1432) que va expandir el regne en totes direccions. Després d'ascendir a les pells (al tron) de Yani,<ref> les pells que donaven dret a la reialessa a Yendi </ref> Nyagse va fer la guerra als Dagbon Sablisi (Dagbamba Negres) i va fundar Yani Dabari, nova capital; en el camí va derrotar als tendana de Disega i de Piugu i va nomenar al seu fill Zakpabo com a cap a Piugu. Va anar llavors a Diare, Depale, Sena, Dalon, Tibun, Lunbuna, Vogu, Gbulun, Kumbungu i Zugu, tot en el modern Dagbon occidental; els tendana (en plural ''tendamba'') foren massacrats i va nomenar als seus fills Sheno, Danaa, Lareyogu, Kpalaga, Tuntie, Suzable, Legu, Binbien i Waa respectivament com a caps dels pobles conquerits.<ref> Els exits de Nyagse s'han d'atribuir a una estructura militar ben organitzada i a la seva cavalleria que s'imposava fàcilment als pobles de la sabana que no tenien organització militar i fugien davant els guerrer muntats. La cavalleria a més permetia recórrer llargues distàncies en un camp obert</ref> Aquest sistema de nomenar fills, parents o persones de confiança a les poblacions conquerides fou seguit no sols per Nyagse sinó també pels seus successors; amb matrimonis mixtes es va aconseguir assimilar als conquerits a l'imperi Dagbon. A Zangbalun el rei Nyagse va nomenar cap al seu oncle Burzambo, i a Didoge a un dels seus seguidors, Bolega. Nyagse va continuar les conquestes ocupant Kunkon, Zakole i Nane on va nomenar als seus fills Tulibi, Bimbaliga i Koledgenle com a caps. A Karaga va nomenar rei (''Naa'') a un oncle (germà de Sitobu) mentre altres oncles, Biyunkomba i Bogyelgu, foren nomenats caps de Mion i Sunson respectivament. Després de les conquestes a l'oest de Dagbon, el rei Nyagse va travessar el riu Oti cap a Dagbon oriental on va conquerir Zabzugu instal·lant al seu fill Yalem com a cap i llavors va marxar a Nakpali i Yembageya. Tot seguit va anar a Salenkogu, on fou nomenat cap el seu nét Nguhuriba mentre un altre nét, Kabiun, fou nomenat a Tagnemo. Naa Nyagse va tornar llavors a Yogu i va massacrar als tendana de Namogu. Mentre estava a Yogu va fer construir Yani Dabari on va morir el 1432.

 

El regne s'havia estès cap al sud al Black Volta ([[Volta Negre]]) però a la meitat del {{segle|XVII}} va perdre part dels seus dominis davant [[Gonja]]. El regnat de Naa Gariba va coincidir amb el del ''Asahantene'' [[Osei Tutu I]] (1701-1717). Es va produir una divisió entre els caps de Dagbon i un dels cap, Kpatin Lana Ziblim, fill de Naa Andani I, va convidar al rei [[aixanti]] a atacar a Naa Gariba. Aquest, abandonat per tots els caps de Dagbon occidental, fou capturat per l'exèrcit aixanti; a la tornada a [[Kumasi]] amb el seu presoner un grup de notables (''nahibi'') dirigits per Nasalan Ziblim, es va presentar a l'exèrcit aixanti a Yeji i va demanar l'alliberament del rei Naa Gariba; això fou concedit però a canvi Dagbon hauria d'entregar esclaus, ramats i teles a manera de tribut anual. Aquest pagament va continuar, cada vegada més irregularment, fins a la decadència del [[regne Aixanti]] el 1874. Com a part de l'acord per l'alliberament de Naa Gariba, un delegat aixanti quedaria estacionat a Yendi, la capital de Dagbon. Això va comportar aviat l'establiment de una branca de mosqueters a l'exèrcit dagbon. Els mosqueters, Kambonse, va incrementar la capacitat militar del regne.

 

Durant el regnat de Ya Naa Suman Zoli (1778-1799), Yelizoli Lana Lagfu va esdevenir molt poderós i temut per seus iguals; va ajudar al seu oncle (germà de la seva mare) Mion Lana Yakubu en la presa del poder a Yani (a Yendi). Yelizoli Lana Lagfu i Naa Yakubu van organitzar les seves forces i van llançar un atac sorpresa contra Ya Naa Suman Zoli, derrotant al seu exèrcit i matant al rei (1799).<ref> A la mort del rei o ''Ya Naa'' tots els caps principals i de segona classe eren oficialment informats per la família i havien de viatjar a Yendi per fer determinats ritus com disparar els mosquets pels caps dels soldats, visitar la tomba del rei; presentació dels elements d'enterrament a la família, etc... La presentació dels elements d'enterrament es feia pels tres caps o reis, el ''Karaga Naa'', el ''Savelugu Lana'' i el ''Mion Lana'' que ocupaven les pells de les portes de Yani, constituïa el preliminar per la vacant de les pells de Yani; els caps després tenien opció a retornar al seu domini o restar a Yendi fins a acabar els ritus funeraris i la selecció del nou Ya Naa; l'excepció a la norma era que els caps de Kumbun (el ''Kumbun Naa'') i de Gushie (el ''Gushie Naa'') no podien entrar a Yendi fins que el comitè de selecció havia escollit el ''Ya Naa'' successor</ref> Mion Lana Yakubu va pujar a les pells de Yani <ref>l'empellament del ''Ya Naa'' es feia al capvespre; el elegit arribava a la sala del Katin Duu on era adornat amb les insígnies reials, incloent una bata i una gorra pertanyent al fundador Tohadzie, perles, carbasses, una gran carabassa, i un conjunt de llances. Després s'asseia tres vegades al tamboret real, el ''Gbolon''. A la matinada el Ya Naa era portat a Zohe, en una acolorida processó enmig de tambors i balls, a la casa del ''Zohe Naa'', on passava els primers dies del seu regnat. El ''Ya Naa'' també es quedava a la casa de Mbadugu durant un parell de dies.</ref> sota el nom de Ya Naa Yakubu I i va governar fins a la seva mort el 1839. Ya Naa Yakubu I fou el pare de Naa Abdulai (Abudu) i Naa Andani, els fundadors respectivament de les branques ''Abudu Yili'' i ''Andani Yili'' de la dinastia.

 

Durant el regnat de Ya Naa Yakubu I, el seu nebot Yelizoli Lana Lagfu va augmentar la seva força i va adquirir nou cacicats (Zabzugu, Gbungbaliga, Tagnamo, Nakpachia, Korli, Kunkon, Demon, i Chim). Els fills de Ya Naa Yakubu I, Abdulai, Andani i Mahami temien que Yelizoli Lana Lagfu fos massa poderós i pogués capturar Yani a la mort del seu pare tot i que Yelizoli Lana Lagfu era a Pagabia i d'acord amb la tradició dagbon no tenia dret a Yani. Quan Ya Naa Yakubu I va esdevenir malalt mental i Yelizoli Lana Lagfu va anar a Yendi per evitar que el rei fes alguna malifeta en el seu estat; això fou el pretext pels fills del rei per acusar-lo davant diversos "''yanabihi''".<ref> els fills mascles del ''Ya Naa'' o rei</ref> de voler usurpar el tron; els prínceps amb el suport de molts caps van declarar la guerra a Yelizoli Lana Lagfu al que van derrotar en una batalla a Demon; Lagfu va fugir però va morir en els combats subsegüents. No obstant els prínceps no podien creuar les portes de Yani i entrar a Yendi fins a la mort del seu pare. Naa Abdulai (Abudu) fou cap a Tampion, Naa Andani cap a Nyon i Naa Mahami cap a Nakpali. A la mort del rei de Karaga, Mahami, els prínceps pretenien adquirir el regne per un d'ells però Naa Yakubu I va nomenar al seu germà Sunson Naa Yahaya com a rei de Karaga. Els prínceps van emboscar al nou cap en el camí cap al seu nou lloc i el van matar; això va molestar al pare que pel que sembla no devia estar molt boig, i va esclatar la guerra entre aquest i els seus fills. Però els prínceps van obtenir molts suports i van aconseguir la victòria a les batalles de Vitin i Banvim Dohini, prop de Tamale; no obstant no van prendre cap mesura contra el seu pare que va poder seguir governant fins a la seva mort. Els prínceps van capturar els regnes vassalls de Savelugu i Mion: aquest va passar a Abudu mentre Naa Andani va esdevenir Ya Naa hereu, i un dels seus seguidors més fidels, Sakpe Naa Adama fou promogut al regne vacant de Karaga.

 

A la mort de Ya Naa Yakubu I, el seu fill Mion Lana Abdulai (Abudu), va esdevenir ''Gbon Lana'' <ref> Gbon Lana era el fill gran del ''Ya Naa'' o d'un altre cap que estava en edat de regnar </ref> i fou coronat com a Ya Naa Abdulai I. El seu germà Korli Naa Mahami havia mort i per tant les tres branques del regne que havien planejat mai es van realitzar, ja que el seu fill no tenia l'edat. Ya Naa Abdulai I va governar 19 anys (1839 a 1858) i a la seva mort el va succeir el seu germà (del mateix pare però diferent mare) Naa Andani amb el nom de Ya Naa Andani II. Aquest va governar 38 anys i fou el iniciador de l'encara vigent rotació (alternança) entre les dues branques de la casa reial, els ''Abudu Yili'' i els ''Andani Yili''. Segons la tradició dagbon dos prínceps de la mateixa mare no podien pujar al tron <ref> la dita local diu "una dona no pot criar dos lleons"</ref> i en aquest cas la mare de Naa Abdulai era Gbanzalun Lamisi i la de Naa Andani era Galibang Budaali.

 

En el regnat de Ya Naa Andani II els europeus van començar a penetrar al país portant banderes, tractats i promeses de protecció a les que Naa Andani II es va resistir, en concret als alemanys. El [[4 de desembre]] de [[1886]] un exèrcit de 7000 dagbons armat d'arcs i fletxes es va enfrontar amb l'exèrcit alemany amb fusells a [[batalla d'Adibo|Adibo]], prop de Yendi. Tot i le valentia dels guerrers dagbons, els alemanys van aconseguir (o almenys es van atribuir) la victòria però a causa de les moltes baixes es van haver de retirar sense aconseguir res.

 

Després de pujar al poder Ya Naa Alasani va pujar a les pells de Karaga al seu oncle Korli Naa Bukari Narkaw i al seu propi germà Kalim al regne de Mion, (destituint a Mion Lana Salifu) i al seu oncle Bukari a Savelugu. Quan Yo Naa Bukari va morir als inicis de 1900, Ya Naa Alassani va nomenar per Savelugu al seu propi germà Mahama. Aquest nomenaments eren importants, ja que en aquest moment no hi havia cap Andani Yili que pogués aspirar al tron. A la pujada al poder de Ya Naa Alasani, el Dagbon o Dagomba, fins aleshores pràcticament en la seva totalitat dins a la zona neutral de Dagomba acordada entre Alemanya i Gran Bretanya, va quedar partit entre el Dagbon del [[Togo Alemany]] i el Dagbon de la [[Costa d'Or Britànica]], ja que el [[14 de novembre]] de [[1899]] Alemanya i la Gran Bretanya van signar un acord de límits entre la [[Costa d'Or]] i el [[Togo Alemany]]. El Dagbon occidental va quedar en mans dels britànics, i anava des de Mion (Sambu) a Tamale. Mentre Yendi, Mion (Sambu) i tota la regió oriental quedava dins el Togo Alemany. Aquesta divisió va crear un conflicte entre el rei Ya Naa Alasani (en territori alemany) i el seu oncle Naa Bukari Narkaw de Karaga (en territori britànic).

 

Després de la partició els britànics van instruir als caps de la part occidental a tallar els seus vincles amb la part oriental on residia el rei. Quan Ya Naa Mahama, rei de Savelugu fou trobat comunicant amb el seu germà el rei Ya Naa Alasani, fou deposat i empresonat. Naa Bukari Narkaw de Karaga va obeir als britànics i va tallar les comunicacions, i fou descrit com un dels caps més lleials al britànics. La situació de partició va permetre a alguns caps de la part occidental augmentar els seus cacicats: a la mort de Lana Kalim de Mion, Naa Bukari Narkaw en nom "del rei de Dagbon" va nomenar a un fill de Ya Naa Andani II com a rei de Mion, al mateix temps que Ya Naa Alasani nomenava al seu fill Abdulai pel mateix lloc; com que el regne vassall de Mion estava també partit, la part britànica va establir la seva capital a Kpabia <ref> La zona del Kpabaland estava poc definida i disputada </ref> i la part alemanya va restar a Sambu. Es diu que just abans de la partició el cap de [[Tamale]], Gulkpe Naa, era en viatge a Yendi i no va poder retornar, i Dakpema es va proclamar cap de Tamale, i va poder convèncer els britànics de traslladar la capital del [[Protectorat dels Territoris del Nord de la Costa d'Or]] de [[Gambaga]] (on estava) fins a Tamale. Després de la destitució de Ya Naa Mahama (segon fill de Ya Naa Andani II) com a rei de Savelugu, Naa Bukari fou portar a les pells del regne de Savelugu; altres fills de Ya Naa Andani II havien també pujat a les pells de Sagnarigu, Tampion, Zangbalun i Kpatinga. Així els Andani augmentaven el seu poder al Dagbon occidental sota els britànics.

 

El 1914-1915 els britànics es van apoderar del Togo Alemany entrant a Yendi (sense trobar gaire resistència) abans de finals de 1914. Ya Naa Alasani va morir el [[17 de gener]] de [[1917]]. Els britànics van decidir esperar al final de la guerra per portar a les pells a un nou rei i el ''Gbon Lana'' de Ya Naa Alasani, Mion Lana Abdulai, va assolir la regència. El 1920, després de tots els tractats de pau, els britànics van consentir la reunificació de Dagbon i pujar a les pells a Ya Naa Abdulai II. El [[20 de novembre]] de [[1920]] el Cap Comissionat dels Territoris del Nord, capità C.H. Armitage va convidar a 35 caps dagbons a Tamale per elegir un nou ''Ya Naa''. Es van presentar candidats Mion Lana Abdulai, fill de Ya Naa Alasani, que ja servia com a Ya Naa (hereu) de facto feia prop de 4 anys; Ya Naa Bukari, fill de Ya Naa Andani II, que era vell, cec i estava parcialment paralitzat; Karaga Naa Ziblim, rebesnét de Ya Naa Yakubu, encara que ocupava una porta de Yani no era elegible; el ''Mion Lana'' Abdulai (rei del Mion britànic), fou designat per influència de Karaga Naa Bukari Narkaw, si bé la designació fou disputat per caps i ancians del Dagbon alemany; quan el [[22 de novembre]] de [[1920]] el Cap Comissionat va preguntar si havien arribar a una decisió, seguint les instruccions d'Armitage, els caps van informar que elegien a Ya Naa Bukari però com que aquest no es podia traslladar des de Savelugu a Yendi per la seva edat i salut, va abdicar en favor de Mion Lana Abdulai (que havia estat Gbon Lana de Ya Naa Alasani) que va agafar el nom de Ya Naa Abdulai II. Aquest va nomenar ''Mion Lana'' Abdulai al regne vacant de Mion. Aquesta elecció trencava en les formes la costum i tradició dagbon.

 

La branca Andani Yili va començar una sèrie de moviments de protesta; el [[27 de març]] de [[1954]], Karaga Naa Adam, Yo Naa Mahamuru, i el Mion Lana Andani van acordar anar a Tamale a protestar al Oficial en Cap regional (''Chief Regional Officer'') per la pujada a les pells de Ya Naa Abdulai III. Però les protestes no van tenir èxit i el oficial en cap no va acceptar les exigències que se li van presentar. Llavors Andani Yili va portar la seva ofensiva al ''Dagbon State Council'', denunciant al rei sota els següents càrrecs: deformitats fisíques (de fet un ull i dents) que segons la llei l'incacitaven; no haver estat escollit pel tradicional comitè de quatre membres (''kingmakers''): Kuga Naa, Gushie Naa, Tugri Nam i Gomli; no ocupar cap porta de Yani; l'elecció violava l'alternança entre els Abudu Yili i els Andani Yili; i no havia estat pujat a les pells pels funcionaris corresponents (Kuga Naa, Tugri Nam i Gomli). Kuha Naa i Tugri Nam li donaven suport i estaven disposats a unir-se a Mion Lana Andani per ocupar el poder; la presència de forces de seguretat a Yendi ho va impedir. El ''Dagbon State Council'' va acordar el [[3 de setembre]] de [[1958]] d'escoltar el cas contra Ya Naa Abdulai III, però finalment va desestimar tots els càrrecs. Després d'això diversos caps divisionals i subdivisionals de la branca Andani Yili, van abandonar els seus llocs i van acampar a Sambu; els Andani Yili estaven dirigits pel ministre de Sanitat J. H. Allassani, que va demanar portar el cas del ''Dagbon State Council'' al govern del país (del ''Convention Peoples Party'' C.P.P.) el [[4 de maig]] de [[1959]]; l'apel·lació ratificava els càrrecs anteriors. En el següent quadre es pot veure el problema de l'alternança que provocava el conflicte:

 

 

Com es pot veure, des de 1899, en un període de 54 anys, els ''Andani Yili'' només havien estat al poder 10 anys i durant la resta els ''Abudu Yili'' van governar Dagbon i van pujar a les pells gairebé tots els caps importants i reis vassalls dels regne. Com que els caps afavorien als ''Abudu Yili'', el comitè de selecció que n'era un reflex, havia escollit a un membre d'aquesta branca. Els dos caps dels Andani Yili, Yo Naa Mahamuru i Mion Lana Andani, no havien arribat a les portes de Yani; el primer, de Savelugu, tenia uns 80 anys i no calia esperar que visqués molts més anys; Mion Lana Andani tenia uns 50 anys i Ya Naa Abdulai III en canvi estava en la vintena i es podia esperar que sobreviviuria doncs als caps de Sevelugu i Mion; per tant era urgent pels ''Andani Yili'' pujar a les pells de les portes de Yani. El govern del CPP necessitava suport als territoris del Nord, ja que el partit majoritaria a aquesta zona havia estat el ''Northern Peaples Party'' (N.P.P.) que era majoritaria a les àrees Dagbon i tenia el suport del rei. El CCP va nomenar un comitè dirigit per l'advocat S.D. Opoku Afari que va donar la raó als apel·lants, però al gabinet el informe fou capgirat, ja que en cas de deposar al rei es podien produir disturbis; alguns dirigents del NPP com el cap a Dagbon, Yakubu Tali-Tolon Naa, i el diputat per Savelugu, Salifi Yakubu, s'havien passat al CCP i aquesta decisió va provocar que molts caps dagbons, entre els quals el mateix rei, es van passar en bloc al CCP. Els apel·lants foren convocats a [[Accra]] el [[17 de juny]] de [[1960]] i convençuts que havien de desistir pel bé de [[Ghana]]. Però com que Mion Lana Andani al·legava que si ell moria tots els seus fills quedaven exclosos de la successió, el govern el va compensar en la declaració de [[25 d'agost]] de [[1960]] per la qual la reialessa s'alternaria en endavant entre les branques Andani i Abudu (''Legislative Instrument 59'') i els elegibles serien: els fills del difunt rei o de l'anterior ocupant una de les pells de les portes de Karaga, Savelugu i Mion; a la mort de Ya Naa Abdulai III el següent rei seria Mion Lana Andani dels Andani Yili i si aquest ja havia mort seria un membre de la branca i en aquest cas els seus fills quedaven habilitats per compensar la possible injusticia comesa amb el pare amb el mateix rang que si fossin fills del rei; i que en tot moment les tres portes serien ocupades per les dues branques amb un mínim d'una porta i un màxim de do; quan dos candidats d'una família fossin candidats a ser reis a Yendi, el més antic ocupant de les pells d'una porta seria nomenat. La llei 59 fou una victòria pels ''Andani Yili'' i vista com un entrebanc pels ''Abudu Yili'' especialment perquè reconeixia que Mion Lana Andani havia d'haver estat el legítim successor de Naa Mahama III.

Ya Naa Yakubu II va governar Dagbon fins al [[27 de març]] del [[2002]] quan els Abudu Yili van atacar el palau de Gbewa a Yendi i el van matar junt amb 30 parents i servidors. El cap i una mà del rei foren tallades pel que no podia ser enterrat, però finalment foren retornades el 2006 quan les dues branques es van posar d'acord en la successió. L'abril de 2006 Abdulai Andani va ser nomenat regent (Kampakuya Naa Abdulai Yakubu Andani). His successor is Yaa-Naa Abdulai Yakubu. El 29 de maig de 2001 la cort d'Accra va absoldre a 15 acusats dels fets del 2002 el que va provocar diverses protestes violentes en el país dagbon.

 

 

== Notes ==