Deprisa, deprisa: diferència entre les revisions

|data accés=28 de febrer de 2012}}</ref>

 

''Deprisa, deprisa'' és un cru i trist retrat d'una generació que es troba en una cruïlla existencial, que lluita per trobar un camí en un ambient de transformació i revolució social, el de l'Espanya acabada de sortir de quaranta anys de dictadura i el seu camí cap a la democràcia.<ref name= "democràcia">[http://filmref.com/journal/archives/2007/04/deprisa_deprisa_1981.html Strictly Film School] Pàgina en anglès</ref> Aquesta és la dicotomia que es reflecteix en la imatge recurrent dels trens que travessen l'horitzó, una visió perenne del suburbi d'habitatge públic d'extraradi, on Pablo i Ángela viuen, una bifurcació visual que il·lustra, la seva marginalitat socioeconòmica i posa en evidència la seva fissura moral irreparable.<ref name="democràcia"/>

La pel·lícula copsa el desarrelament causat per un retard en el creixement moral, una generació perduda que ha assolit la majoria d'edat en un moment de profundes transformacions polítiques i culturals. La imprudència i la recerca d'emocions dels joves antiherois de Carlos Saura a '''Deprisa, Deprisa''', ens mostra les cicatrius d'una vida viscuda en la perifèria, aïllada de la tirania institucional i el sentit de l'ordre heretat del franquisme i sistemàticament menyspreat per la seva associació amb la dictadura.<ref name="democràcia"/>

[[Carlos Saura]] va dir que era una pel·lícula romàntica, en el sentit històric de la paraula, com ho expressava la perspectiva del segle XIX: rebel·lia davant la societat i les seves regles.<ref name = " D'Lugo 164">D'Lugo, ''The Films of Carlos Saura'', p. 164</ref> En la pel·lícula, els quatre protagonistes s'enfronten contra un sistema que rebutgen i els rebutja.<ref name = " D'Lugo 165">D'Lugo, ''The Films of Carlos Saura'', p. 165</ref>

 

''Deprisa, deprisa'' va ser molt ben acollida pel públic. A [[Madrid]] va tenir excel·lents crítiques i va ser l'èxit més gran del productor [[Elías Querejeta]] durant els seus quinze anys de col·laboració amb [[Carlos Saura]].<ref name = " D'Lugo 173">D'Lugo, ''The Films of Carlos Saura'', p. 173</ref> El [[1981]] va guanyar l'[[Ós d'Or]] de [[Berlín]].<ref name="berlinale">{{ref-web|url=http://www.berlinale.de/en/archiv/jahresarchive/1981/03_preistr_ger_1981/03_Preistraeger_1981.html | títol=Berlinale 1981: Prize Winners |data accés=29-08-2010 |obra=berlinale.de}}</ref> Tot i així, hi va haver alguns crítics que van valorar la pel·lícula com una de les pitjors de la cinematografia de Carlos Saura. També va ser el centre d'una gran polèmica. A [[França]] i a l'[[Alemanya occidental]] es va prohibir perquè consideraven que glorificava la violència i la cultura de les drogues. Posteriorment, però, va ser admesa, amb classificacions restrictives, en ambdós països.<ref name=" D'Lugo 173"/>