Dinastia Suri: diferència entre les revisions

La '''dinastia Suri''' fou la nissaga que va governar el [[sultanat de Delhi]] del 1540 al 1555. El fundador fou el cap militar afganès [[Xer-Xah Suri]], que havia servit abans a la dinastia [[Lodi]]. El seu període de govern fou entre el primer regnat del mogol [[Humayun]] (1530 a 1540) i el segon període (1555-1556). Els afganesos tenien la seva base a [[Bihar]] i Sher Shah Suri es va fer amo entre 1530 i 1540 de [[Benaga]] i de tota l'Índia del nord dominant Agra i finalment tot el sultanat. la mort de Sher Shah a [[Kalindjar]] quan va esclatar un polvorí va posar al tron al seu fill (petit) [[Islam-Xah Suri |Islam Xah]] (1545-1553) que va poder mantenir l'impero cohesionat tot i l'ambició dels nobles afganesos als quals va intentar reduir el seu poder territorial. Va morir la tardor del 1553 i el va succeir el seu fill [[Firuz-Xah Suri|Firuz Xah]] que fou assassinat per Mubariz Khan que va pujar al tron amb el nom de [[Muhàmmad-Xah Suri]]. L'anarquia es va apoderar del regne i el sistema administratiu i financer establert pel fundador es va enfonsar; diversos prínceps Surs com [[Ibrahim Suri|Ibrahim Khan]], Ahmad Khan i Muhammad Khan, es van disputar el tron a Lahora i a Bengala, i el governador de Gwaloir Tadj Khan es va revoltar. Ibrahim es va imposar a Delhi breument però va haver de deixar el poder a [[Sikander-Xah Suri |Sikander Xah]]. Aquesta confusió va permetre el retorn d'Humayun que va ocupar Lahore. El general hindú Hemu va morir en lluita contra els mogols a la [[segona batalla de Panipat]]. [[Àdil-Xah Suri]] fou el darrer sobirà, però el 23 de juliol de 1555 Humayun entrava a Delhi.

 

[[Fitxer:Sher shah's rupee.jpg|miniatura|moneda de plata de 178 grams, emesa per [[Sher Shah Suri]], 1540-1545, que fou la primera rupia de l'Índia<ref>[http://www.rbi.org.in/currency/museum/c-mogul.html Monedes Mogols], Banc de la Reserva de l'Índia (RBI), RBI Monetary Museum, </ref><ref>Encyclopædia Britannica, 1911, Rupee </ref>]]