Dobler: diferència entre les revisions

A altres estats medievals com [[regne de França|França]], [[Estats Pontificis]], [[Regne de Sicília|Sicília]] o [[Regne de Nàpols|Nàpols]] existiren altres monedes de dos diners que prengueren distints noms, però enlloc han tengut la transcendència de [[Mallorca]] i de [[Menorca]] on encara ara la paraula ''dobler'' és la forma corrent per designar la moneda de manera genèrica, amb el mateix sentit que a Eivissa diuen ''[[Sou (moneda)|sous]]'' o a la resta dels [[Països Catalans]] ''diners''.

 

La moneda mallorquina creada per Jaume II va néixer amb una forta influència francesa pel que fa a les seves tipologies, [[Valor intrínsec (finances)|característiques intrínseques]] i aspecte. D'acord amb [[Felip Mateu i Llopis]] el dobler mallorquí deriva de la ''"moneta dúplex"'', o [[doble tornès]], batuda per [[Felip IV de França]] (1285-1314).{{sfn|Mateu|1947|p=109-111}} En primera instancia, prendria el nom de ''"reial doblenc"'' tot i que en temps de [[Jaume III de Mallorca]] ja s’hauria adoptat el terme ''"dobler"''.{{sfn|Campaner|1879|p=69}}

 

 

Pel que fa a les llegendes, de manera resumida es poden establir els següents períodes:{{sfn|Campaner|1879|p=85-87}}

:a.- '''+REX MAIORICARUM'''

:r.- '''+'''[nom del rei] '''DEI GRATIA'''

:a.- '''+P’ DEI GRA ARAGON'''

:r.- '''+ET MAIORICAR REX'''

:a.- '''+'''[nom del rei] '''DEI GRATIA REX'''

:r.- '''+ARAGONUM ET MAIORIC'''

:a.- '''+'''[nom del rei] '''REX ARAGONVM'''

:r.- '''+MAIORICARVM CATOLICVS'''

:a.- '''+'''[nom del rei] '''HISPA REX'''

:r.- '''+MAIORICARVM CATOLICVS'''

Finalment el dobler fou deixat de batre en una data indeterminada que convencionalment es pot situar entre el regnat de [[Lluís I d'Espanya|Lluís I]] (1724), del que se'n coneixen alguns rars exemplars,{{sfn|Crusafont|2009|p=831}} i 1727, data més tardana gravada en una moneda mallorquina regular.{{sfn|Boada|2010|p=182}} Malgrat això el dobler continuà circulant com a moneda pròpia de Mallorca fins a 1858 en que s'abolí i s'ordenà la seva retirada del circulant.{{sfn|Campaner|1879|p=}}

 

No es coneixen documents de creació de la moneda eivissenca en temps de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]], a qui s'atribueixen els doblers més antics, però atès que la normativa institucional del Regne de Mallorca fixava que la moneda de curs obligatori a totes les [[Illes Balears]] fos la moneda mallorquina, es creu que l'inici de la moneda eivissenca ha d'estar relacionat amb la crisi de les [[Germania de Mallorca|Germanies]] en que bona part de les autoritats reials, amb el [[lloctinent general del Regne de Mallorca|Lloctinent General]] [[Miguel de Gurrea y Cerdan|Miquel Gurrea]] al seu cap, es refugiaren a l’illa d’Eivissa des d'on dirigiren la reconquesta de la balear major. En aquest context, difícilment les autoritats locals mallorquines podrien fer cap reclamació o exigència tal com havia passat a Menorca a la centúria anterior.

 

 

Les llegendes foren:

:'''+CAROL9 D G IET R''' (Carles Emperador i Rei per la gràcia de Deu)

:'''+VNIVER EVISA''' ([[Universitat d'Eivissa]])

:'''+PHI DEI GRA R MAIO''' (Felip rei de Mallorca per la gràcia de Deu)

:'''+VNIVER EBUSI DNS''' (Senyor de la Univertitat d'Eivissa)

:'''+PHI IIII DEI GRA R EVA''' (Felip IIII Rei d'Eivissa per la gràcia de Deu)

:'''+DOMINVS MIHI ADIVT''' (El Senyor és el meu protector)

:'''+PHI IIII DEI G REX MAIO''' (Felip IV rei de Mallorca per la gràcia de Deu)

:'''+VNIVER EBUSI DNS''' (Senyor de la Univertitat d'Eivissa)

El dobler d'Eivissa, com tota la moneda fiduciària moderna, acabà per patir un procés inflacionari exagerat, passant de canviar-se dels tradicionals 17 doblers per a cada reial de plata abans de 1630, a 75 el 1655. Aquesta situació portà a cercar diverses solucions, com el contramarcat dels doblers per incrementar el seu valor a 2 doblers (1684) i immediatament després a la creació del sou que seria gravat amb un 6 indicant un valor de 6 doblers (i no de 12 diners com hauria estat ortodox). Tanmateix cap d’aquestes alternatives aportà cap solució, ja que el 1698 un reial de plata es canviava per l’equivalent a 300 doblers de la nova moneda, ja que el dobler hauria deixat de circular en aquestes operacions de revalorització. La substitució dels doblers pels sous és el motiu pel qual en la parla eivissenca els diners en sentit genèric es denominen “sous” i no “doblers” com a la resta de les Balears.{{sfn|Crusafont|1996|p=in extenso}}

 

Regnant Ferran el Catòlic s'inicià a Catalunya l'encunyació de doblers que, juntament amb la represa dels diners, venien a posar remei a l'absència d'emissions de billó des de finals del regnat de Pere el Cerimoniós, cosa que hauria afavorit les múltiples emissions municipals catalanes de moneda fiduciària. Prenen el nom de doblers els dos diners batuts per Ferran el Catòlic, Carles I i Felip II, fins a 1612, els batuts a partir d'aquesta darrera data porten les lletres A-R i reben el nom d'[[Ardit|ardits]], encara que pròpiament es tracti del mateix valor, fins a la Guerra de Successió.{{sfn|Crusafont|2017|p=81 i 243}}

 

A la [[Cerdanya]] es documenta l’ús del terme ''doblers'' en el sentit de cabals, diners a la resta de Catalunya. Com és pràcticament impossible la incorporació d’un terme amb aquest sentit si no està correlacionat amb la circulació d’una moneda efectiva, Miquel Crusafont ho atribueix a l’antiga pertinença del territori a la Corona de Mallorca,{{sfn|Crusafont|2017|p=243}} cosa però que està en contradicció amb els seus estudis sobre la prohibició de que als [[comtats del Rosselló i la Cerdanya]] hi circulàs altra moneda que la Barcelonina durant el període històric al·legat.{{sfn|Crusafont|2015|p=229}} Per altra part, el mateix autor informa que [[Puigcerdà]] va batre ardits a partir de 1521, valor només compartit amb Barcelona, moment en què encara no s’havia consolidat aquest nom i conviu amb la denominació de dobler.{{sfn|Crusafont|2017|p=81}}