Expedició de Carlemany del 778: diferència entre les revisions

Mentre els abbàssides no romanien impassibles, i l'emir d'[[Ifríqiya]] va enviar a Hispània a Abd-ar-Rahman ibn Habib al-Fihrí, parent de l'últim emir de l'Àndalus dependent del califat abbàssida, [[Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí]]. Abd-ar-Rahman era conegut com as-Siqlabí (l'Eslau) i duia l'encàrrec de revoltar algunes regions contra la dinastia omeia. As-Siqlabí va desembarcar a la costa murciana, la més propera al port de sortida de l'Àfrica, i va recórrer la zona costanera fins a [[Barcelona]], on governava com valí [[Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí]] (el nom apareix transcrit amb diverses variacions segons les fonts), amb qui probablement ja havia entrat en contacte amb anterioritat. Probablement Sulayman preparava la seva rebel·lió, potser encoratjat per l'èxit de Hussayn de Saragossa, i aprofità la presència d'as-Siqlabí para prendre partit pels abbàssides. En aquestes circumstàncies és normal que entressin en contacte amb Hussayn al-Abdarí, de Saragossa, la rebel·lió del qual s'havia fet en nom del califa abbàssida. A través de Hussayn, el valí d'Osca, Abu-Thawr, es va unir de nou a la causa (en la qual probablement creia encara que s'hagués sotmès a l'emir omeia).

 

{{AP|Setge de Saraqusta (777)}}

Però en els següents mesos les coses no van evolucionar molt bé per als rebels. Sembla que les forces omeies van prosseguir el [[Setge de Saraqusta (777)|setge de Saragossa]], i la flota de l'emir va destruir les naus d'as-Siqlabí ancorades en la costa de [[Todmir]] ([[Múrcia]]) el [[777]]. As-Siqlabí, que des de Barcelona tornava cap al sud, va quedar assetjat a [[València]], en unes muntanyes properes a la ciutat (777). Molts autors opinen que van ser aquests revessos els que van induir a Sulayman a sol·licitar l'ajuda dels francs, únic poder accessible que semblava podia evitar l'enfonsament de la revolta, encara que en aquesta opció és possible que no participés Husayn. En tot cas Sulayman i Abu-Thawr, almenys, van acordar demanar ajuda a Carlemany, per a això Sulayman (potser acompanyat d'Abu-Thawr) viatjarien a la cort d'aquest.

El 777 Carlemany va convocar la gran assemblea anual a [[Paderborn]], amb l'objecte que els saxons li presentessin la seva submissió. En el transcurs d'aquesta assemblea es va presentar Sulayman al-Arabí,<ref> La presència de Sulayman al-Arabí a Paderborn està acreditada per fonts musulmanes i franques. Els Annals Reials l'esmenten: “Llavors el nostre senyor el rei Carles tenia una reunió pública per primera vegada a Paderborn. Allí prenien els seus acords tots els francs, i tots els saxons de tota [[Saxònia]] s'hi van adherir. També amb el plau reial van arribar sarraïns procedents d'Hispània, concretament Ibn al-Arabi i el seu fill Yusuf (Deiuzefi), que en llatí vol dir Josep, així com el seu gendre.” Els ''Annales Metenses'' fan referència al fet en la següent forma: “També amb la seva aprovació van arribar prínceps sarraïns procedents d'Hispània, Ibin al-Ardiy i Withseui, que en llatí volia dir Josep; allí es van sotmetre davant els abundants cortesans del nostre senyor Carles”. També Ibn al-Athir esmenta el fet de passada al afirmar que [[Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí]] induí a Carlemany, rei d'[[Ifrandj]] (França) a marxar al territori dels musulmans hispans. El historiador àrab esmenta que Sulayman va sortir a la trobada de Carlemany i es va dirigir amb ell a Saragossa (referència segurament inexacta doncs per fonts franques suposem que Sulayman va sortir a la trobada d'un grup de l'exèrcit de Carlemany, però el rei no anava en el mateix. La versió de Ibn al-Athir suposaria que Sulayman va acudir a rebre a Carlemany tal vegada a [[Pamplona]] o a la Baixa Navarra.</ref> qui va oferir al rei la seva submissió i la de les ciutats i territoris que governava ([[Barcelona]] i [[Girona]])<ref> Els ''Annales Metenses'' atribuïxen a Sulayman el govern de Barcelona i Girona ("''Solinoan quoque dux sarracenorum, qui Barchilonam Gerumdamque civitatem regebat''”, és a dir: “Sulayman, era el duc dels sarraïns, que governava les ciutats de Barcelona i Girona”)</ref> a canvi de la seva ajuda contra els omeies. Va oferir a més la submissió de [[Saragossa]] i d'[[Osca]].

 

{{AP|Setge de Saraqusta (778)}}

A principis de l'any [[778]] Carlemany estava en plens preparatius per a l'expedició. La noblesa va acudir a la convocatòria, creient-se que el punt de reunió va ser la ciutat aquitana de [[Poitiers]]. La reina Hildegarda s'hauria quedat al palau de Casseuil, al Bordelès a quatre km de [[La Reula (Alta Garona)|la Reula]] a la desembocadura del Dropt a la Garona. Componien l'expedició nombrosos comtes i altres nobles acompanyats d'alguns dels seus familiars i dels seus servidors; també hi havia nombrosos clergues. Els membres estrictament militars estaven integrats pels oficials dels nobles i els soldats. Per part del rei van acudir diversos oficials de l'administració (senescals, vescomtes, comtes palatins, jutges i altres) que al seu torn disposaven d'algunes tropes. Cada noble ostentava la seva pròpia ensenya distintiva, i procedien de [[Nèustria]] i d'[[Aquitània]]. El mateix Carlemany ostentava el comandament suprem. El rei va escriure al Papa [[Adrià I]] per explicar-li els motius de l'expedició, perquè se suposa que havia despertat alguns recels en efectuar-se en col·laboració amb caps musulmans. La carta del rei franc s'ha perdut, però coneixem en canvi la resposta, i d'ella podem suposar el contingut: probablement Carlemany es referia a mòbils polítics i de seguretat de les seves fronteres meridionals, i tal vegada a desitjos d'expansió i de glòria, però en cap cas s'albiren motius religiosos. Això no ha de sorprendre'ns, perquè l'"alliberament" dels cristians no podia ser esgrimida, doncs sabem que els cristians al sud dels Pirineus no eren perseguits, encara que més tard (en el [[Concili de Frankfurt]], any [[794]]) es va al·legar tal motiu.