Inflatoplane: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 26:
Hi ha almenys, dues versions:
 
El '''GA-468''', que tenia un únic seient i trigava uns 5 minuts a inflar-se a una pressió de 170kPa. La seva grandària total era de 5,97 m amb una envergadura de 6,7 m. El pilot havia d'encendre el motor Nelson de 30 kW i enlairar-se amb un pes màxim de 109 kg (240 lliures). Amb 76 litres de combustible (20 galons), l'avió podia volar 630  km (390 milles). La velocitat màxima era de 116  km/h (72 m/h), amb una velocitat de creuer de 97  km/h (60 m/h). Més endavant es va canviar el motor per un de 31 kW.<ref name= "Winchester p. 126">Winchester 2005, p. 126.</ref>
[[Fitxer:Goodyear GA-468 Inflatoplane in Smithsonian.jpg|miniatura|Inflatoplane de Goodyear en el museu de l'institut Smithsonian.]]
Podia enlairar-se en una 'pista' de 76,2 m, però per superar un obstacle de 15,24 m (50 peus) es necessitaven 175 metres (575 peus). Aterrava en una longitud de 106 metres (350 peus). El seu sostre de vol s'estimava en 3.048 m (10.000 peus).
 
El '''GA-466''' era la versió amb dos seients, 50 mm més curta, però amb una envergadura 1,8 m superior que el '''GA-468.''' Es va instal·lar un motor de 45 kW de potència per elevar un pes de 336 kg (740 lliures) a 113  km/h (70 m/h), encara que el radi d'acció es va limitar a 440  km (275 milles).<ref name= "Winchester p. 127">Winchester 2005, p. 127.</ref>
 
==Innovacions ==