Falsabilitat: diferència entre les revisions

El criteri exclou de l'àmbit de la ciència enunciats no falsables sinó només teories senceres que no contenen afirmacions falsables, de manera que ens deixa amb el problema del que constitueix una "teoria general".

 

En la filosofia de la ciència, el verificacionisme (també conegut com la teoria de la verificabilitat del significat) sosté que les afirmacions han de ser, en principi, empíricament verificables perquè siguin significatives i científiques. Aquesta va ser una característica essencial del positivisme lògic del cercle de Viena, que incloïa filòsofs com [[Moritz Schlick]], [[Rudolf Carnap]], [[Otto Neurath]], el filòsof [[Hans Reichenbach]], i l'empirisme lògic d'[[AJ Ahir]].

[[Karl Popper]] va observar que els filòsofs del cercle de Viena havien barrejat dos problemes diferents, el de sentit i de demarcació, i havia proposat en el verificacionisme una única solució per a ambdós. En oposició a aquest punt de vista, Popper va posar èmfasi que hi ha teories significatives que no són científiques i que, en conseqüència, un criteri de significativitat no coincideix amb un criteri de demarcació.

''"El criteri de l'estatus científic d'una teoria és la seva falsabilitat, la seva refutabilitat o la seva capacitat de ser provada"'' - '''Karl Popper'''

 

Al principi de la dècada, el 1930, Popper va donar un renovat èmfasi a la falsabilitat com a criteri de declaracions empíriques dins la ciència.

Popper va notar que dos tipus de declaracions són d'especial valor per als científics:

Les declaracions d'observacions, com ara "hi ha un cigne blanc". Els lògics anomenen aquests enunciats singulars ''enunciats existencials'', ja que afirmen l'existència d'alguna cosa en particular. Són equivalents a una declaració de càlcul de predicats de la forma: existeix un x tal que x és un cigne, i x és blanca.

 

Les declaracions de totes les instàncies d'alguna cosa, com per exemple "tots els cignes són blancs". Els lògics anomenen aquestes declaracions ''universals''. En general s'analitza la següent: per a tot x, si x és un cigne, llavors x és blanca. Les lleis científiques, comunament se suposa que són d'aquest tipus.

 

Popper va sostenir que la ciència no pot basar-se en aquesta inferència vàlida. Va proposar la falsabilitat com una solució per al problema de la inducció. Popper va observar que un enunciat singular existencial com "hi ha un cigne blanc" no pot ser utilitzat per afirmar un enunciat universal; es pot utilitzar per a demostrar que és fals: l'observació singular existencial d'un cigne negre serveix per a demostrar que la declaració universal 'tots els cignes són blancs» és falsa en el que s'anomena ''lògica modus tollens''. "Hi ha un cigne negre" implica "hi ha un cigne no blanc", que, al seu torn, implica "hi ha alguna cosa que és un cigne i que no és blanc», per tant "tots els cignes són blancs» és fals, perquè que és el mateix que "no hi ha res que sigui un cigne i que no és blanc".

Un s'adona d'un cigne blanc. D'això es pot concloure:

A partir d'això, un podria conjecturar:

No és pràctic observar tots els cignes del món, per comprovar que tots són blancs.

Malgrat això, la declaració que tots els cignes són blancs és falsable. En efecte, si en la prova dels cignes, l'investigador troba un sol cigne negre, llavors la declaració "tots els cignes són blancs" seria falsada pel contraexemple del cigne negre únic.

Les afirmacions sobre la verificació i la falsabilitat s'han utilitzat per a criticar diversos punts de vista controvertits. Examinant aquests exemples, es mostra la utilitat de la falsabilitat, mostrant a on buscar quan es tracta de criticar una teoria.

 

Els aspectes econòmics han estat acusats de no ser falsables, principalment per sociòlegs i altres científics socials en general.

 

<ref>{{ref-web|url= http://www.econlib.org/library/Enc/AustrianSchoolofEconomics.html|títol=Austrian School of Economics|consulta= |obra=|editor=|data= |llengua= anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://plato.stanford.edu/entries/methodological-individualism|títol=Methodological Individualism at the Stanford Encyclopedia of Philosophy|obra=|editor=|data= |llengua= anglès}}</ref>

 

Nombrosos exemples de potencials (indirectes) maneres de falsar descendència comuna han estat proposats pels seus defensors. J. B. S. Haldane, quan se li va preguntar quines proves hipotètiques podria refutar l'evolució, va respondre "fòssils de conills del Precambrià". Richard Dawkins afegeix que altres animals moderns, com un hipopòtam, seria suficient.<ref>{{ref-web|url= www.time.com/time/archive/preview/0,10987,1090909,00.html|títol=The Evolution Wars|obra=|editor=|data= |llengua= anglès}}</ref>

 

Les teories de la història o la política que suposadament prediuen esdeveniments futurs tenen una forma lògica que no les fa ni falsables ni verificables. Reclamen que per cada esdeveniment històricament significatiu existeixi una llei històrica o econòmica que determini la manera en què els esdeveniments van procedir. No identificar la llei no significa que no existeixi; tot i així, un esdeveniment que satisfà la llei no prova el cas general. L'avaluació de tals reclamacions és en el millor dels casos difícil. Sobre aquesta base, Popper "fonamentalment criticat en el sentit de qualsevol predicció preordenada de la història",<ref name="popperc">{{ref-llibre|títol=Research training for social scientists: a handbook for postgraduate researchers|nom=Dawn|cognom=Burton|editorial=SAGE|any=2000|isbn=0-7619-6351-0|pàgines=12–13|url=http://books.google.cat/books?id=ibePpZ-6lkgC&pg=PA12}}, [http://books.google.cat/books?id=ibePpZ-6lkgC&pg=PA12 Chapter 1, p. 12]</ref> va sostenir que ni el marxisme ni la psicoanàlisi eren ciència, tot i que tots dos van fer tals reclamacions. Un cop més, això no vol dir que qualsevol d'aquests tipus de teories sigui necessàriament incorrecte. Popper considera falsabilitat una prova de si les teories són científiques, no de si les proposicios que contenen o el suport és cert.

 

Molts filòsofs creuen que les matemàtiques no són experimentalment falsables, i per tant no és una ciència segons la definició de Karl Popper.<ref>{{ref-llibre | títol = Out of Their Minds: The Lives and Discoveries of 15 Great Computer Scientists | autor = Shasha, Dennis Elliot; Lazere, Cathy A. | editorial = Springer | any = 1998 | pàgines = 228}}</ref> No obstant això, en la dècada de 1930 els teoremes de Gödel van convèncer molts matemàtics que les matemàtiques no poden ser reduïdes a la lògica, i Karl Popper va arribar a la conclusió que "les teories matemàtiques són més, com les de la física i la biologia, hipoteticodeductives. La matemàtica pura, per tant, resulta ser molt més propera a les ciències naturals que a les hipòtesis, que són conjectures".<ref>Popper 1995, p. 56</ref> Altres pensadors, en particular Imre Lakatos, han sol·licitat una versió del falsacionisme a la matemàtica mateixa.

 

Com totes les ciències formals, les matemàtiques no es refereixen a la validesa de les teories basades en observacions en el món empíric, sinó més aviat, la matemàtica s'ocupa de l'estudi teòric i abstracte de temes com ara la quantitat, l'estructura, l'espai i el canvi. Els mètodes de les ciències matemàtiques, però, s'apliquen a la construcció i prova de models científics que s'ocupen de la realitat observable. Albert Einstein va dir que "pel que fa a les lleis de la matemàtica es refereixen a la realitat, no són certes, i en tant que són certes, no es refereixen a la realitat".<ref name=certain>Einstein, p. 28.[[The Unreasonable Effectiveness of Mathematics in the Natural Sciences]]''.</ref>

 

<ref>{{ref-web|url=http://epistemologia-ulisesgu-udeci.blogspot.com.es/2007/08/el-falsacionismo.html |títol=Antología de epistemología|consulta= |obra=|editor=|data= |llengua= castellà}}</ref>

 

Popper diu, en relació amb la seva experiència en el camp de la psicologia, que en aquest moment estava treballant amb Alfred Adler, un dels grans teòrics de la psicoanàlisi, es va enfrontar el cas d'un nen que no semblen coincidir amb la configuració del fons de la teoria psicologia de Adler. Popper Adler va patir el problema, i que, per a sorpresa del filòsof, va ser capaç de donar una interpretació perfectament Adleriana des de tot punt de vista. Preguntat per Popper, com Adler havia fet per portar un cas inusual en el desenvolupament de la seva teoria psicològica, Adler mateix va dir: "A causa de la meva experiència de milers de casos com aquest ..." Ara, Popper va arribar a la conclusió, s'havia convertit en mil i una experiències així. A partir d'aquesta anècdota mostra que Popper deduir el seu criteri de cientificitat també de la seva experiència en el camp, just davant de les teories psicoanalítiques de moda a la primera meitat del segle XX. Això suggereix també que, des del punt de vista del racionalisme crític de Popper, la psicoanàlisi no és una teoria manejable, sinó una metafísica de la conducta humana.

<ref>{{ref-web|url= http://www.antroposmoderno.com/textos/epistemologia3.shtml|títol=Epistemología i Psicoánalisis|consulta= |obra=|editor=|data= |llengua= castellà}}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.driverop.com.ar/escepticismo/psicoanalisis|títol=Psicoánalisis|consulta= |obra=|editor=|data= |llengua= castellà}}</ref>

 

L'epistemologia falsacionista es basa en una teoria del coneixement en contra de la «inducció i cada procés cognitiu basat en l'aprenentatge per repetició i l'enumeració. El principi heurístic darrere del racionalisme crític popperià consisteix en l'afirmació que el procés cognitiu d'assaig i error a priori teòric, propi de la ciència no és més que la formalització metodològica del que és la interacció cognitiva entre l'individu i el medi ambient en l'experiència quotidiana. Per tant, és evident que el concepte de falsabilitat s'ajusta a la perspectiva d'una filosofia i un enfocament cognitiu que s'oposa al concepte de reflex condicionat (que, en ser un tipus d'aprenentatge iteratiu per la inducció, no existeix) i al conductisme, que de{{què}} que es basa.

 

El falsacionisme popperià està bastant a prop de la psicologia de la forma o Gestalt, el principi bàsic és la idea que la ment humana té en si mateix, així que les formes innates (en alemany Gestalten) dins dels quals estructurar l'experiència de dades sensors. Encara més agradable per al falsacionisme és la teoria de la psicologia del desenvolupament (epistemologia genètica) formulat i provat per Jean Piaget, segons la qual l'home, en la formació de les seves estructures cognitives, començant en la infància, no fa més que desenvolupar mòduls interpretatius experimenten gradualment reemplaçat per altres formes d'interpretació i cognitiu més avançat i complex.

 

* [[Karl Popper]]

* [[Biaix_de_confirmació]]