Iustitia: diferència entre les revisions

'''Iustitia''' era una divinitat romana, personificació de la [[justícia]]. Actualment la seva imatge encara s'utilitza com una al·legoria en edificis judicials de tot el món.

 

A la representa amb forma femenina, portant els ulls tapats amb una bena, significant que la justícia no vol saber a qui jutja sinó el fet que es jutja, evitant preferències o prejudicis. L'altre objecte que la caracteritza són les balances, perquè el propòsit de la justícia és trobar l'equilibri entre les dues parts afectades: el demandant i l'acusat.<br>

De vegades també porta una espasa, que en principi era un atribut de [[Nèmesi]], portadora de la venjança.

Les primeres monedes romanes amb la imatge de Iustitia, està representada portant una espasa en una mà i la balança a l'altra però amb els ulls sense tapar.<ref> G. Lamoine,( ed.), "Images et representations de la justice du XVie au XIXe siècle", ed. Universitat de Toulose-Le Mirail, 1983, p. 8.</ref> Només s'han trobat imatges de la Iustitia amb els ulls tapats a partir del {{segle|XV}}. L'estàtua més antiga que es coneix és una font del 1543, obra de l'escultor Hans Gieng's i està a la ciutat de [[Berna]]. Una variació sobre Iustitia és la representació en què ella mateixa és una balança i les seves mans sostenen els plats, com és el cas de la que hi ha al tribunal de Memphis (EUA).

 

La justícia també va ser deïficada en la cultura de l'antic Egipte, la deessa [[Maat]] i també [[Isis]] apareixen de vegades representades amb la balança, amb el mateix sentit que la divinitat romana.

 

En la [[mitologia grega]] hi ha dues figures representatives de la justícia: [[Temis]] i la seva filla ''[[Dice|Díke]]''.<ref>Hesíode, Teogonia 902 i seg</ref> A partir de la tradició grega a Roma se la va associar amb [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]], el déu suprem, i els van fer pares de [[Pax (mitologia)|Pax]], la qual va ser molt venerada en temps d'[[August]]. En la literatura llatina apareix en relació al mite de les edats del món <ref>[[Ovidi]], "Fasti" I, 249; "Metamorphosis" 1, 150;[[Virgili]], "Geòrgiques" II, 474</ref> idèntic al que els grecs narraven sobre ''[[Dice|Díke]]'' o [[Astrea]].<ref>Hyginus Mythographus: "Fabulae" 130; "Poeticon Astronomicon" 2, 25.</ref> [[Ciceró]] la va relacionar amb el concepte ''aequitas'', donant-li un lloc determinant en la filosofia jurídica,<ref> [[Ciceró]], "De inventione" 2, 53, 160; "De re publica" 3, 11, 18; "De legibus" 1, 6, 19; "De officiis" 1, 5, 15</ref> potser influït per les idees sobre la virtut que [[Aristotil]] havia tractat a la seva "Ètica a Nicòmac".

 

{{gallery<!-- DATED sculptures: -->

|lines = 4