Joia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Preposició correcta |
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
||
Línia 2:
Una '''joia''' és un [[ornament]] artístic fet habitualment amb metalls o [[pedres precioses]]<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.7|llengua=castellà|consulta=2 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la [[roba]].<ref>{{GEC|0189932|joia}}</ref> En el cas de l'[[or]], la [[plata]] i el [[platí]] s'empren els materials amb una determinada puresa que s'anomena ''llei'' i que s'expressa en la untat anomenada [[quirat]], anterior al [[sistema mètric decimal]]. Les tècniques per a fer '''joies''' formen part de l'art i l'ofici de la [[joieria]] i/o de l'[[orfebreria]] i l'[[argenter|argenteria]], i comprenen l'ús d'unes eines específiques com el [[burí]], [[cisell]], [[encuny]] i d'unes operacions concretes com [[esmalt]]ar, [[filigrana]]r, incrustar, etc. [[Argenter]]s i [[orfebre]]s es dediquen de fet a les mateixes coses i en temps antics es trobaven dins del mateix [[gremi]]. Les '''joies''' poden tenir un ús litúrgic, del qual són exemple els [[pectoral]]s. Els [[calze (cristianisme)|calzes]] i les custòdies de la litúrgia cristiana formen part del grup de peces de l'[[orfebreria]] i l'[[argenter|argenteria]],del qual també en formen part les joies, essent molt famosa la [[custòdia]] de [[Xàtiva]] donada pel papa valencià [[Alexandre VI]] i feta amb la primera [[plata]] arribat d'Amèrica. Com a objectes d'ús personal, serveixen per ornamentar qualsevol part del cos. Sovint prenen la forma de [[braçalet]]s o polseres, anells, arracades, collars, penjolls, fermalls, agulles de pit, agulles de barret, diademes, corones, etc.
== Evolució ==
* Les primeres joies es van fer de coure i no va ser fins a l'any 3000 aC que els egipcis introduïren l'or amb aquesta finalitat.
* A [[Pèrsia]] hi va haver la tendència a fer de les vaixelles veritables joies
* [[Creta]] i [[Micenes]] excel·liren en la fabricació de vasos gravats i cisellats (vasos de Vafiò).
* Els grecs imposaren el seu gust en l'imperi Romà que en principi estaven influïts per l'art [[etrusc]].
* L'Art primitiu cristià tendia a formes senzilles i planes, el dels pobles germànics a temes geomètrics i estilitzats com el cas del [[tresor de Guarrazar]] a Toledo.
* Els bizantins introduïren les filigranes i els esmalts.
* El [[romànic]] va fer joies d'ús litúrgic:arques de relíquies, frontals d'altars,bàculs, etc.
* El [[art gòtic|gòtic]] va estar impulsat pel gust francès i occità on l'argenteria estava supeditada a l'arquitectura i els artesans feien les seves pròpies marques en els seus treballs igual que els picapedrers. El gòtic va ser el gran moment de l'argenteria en els Països Catalans amb grans obres d'art sacre que es conserven a les catedrals de València, Barcelona, Girona, etc.
* El pas al [[Renaixement]] va comportar deixar d'utilitzar els esmalts però continuaren lligades l'argenteria i l'arquitectura amb noms que dominaven les dues arts com [[Benvenuto Cellini]].
* Els països germànics com Alemanya, Anglaterra i Dinamarca, produïren les millors peces de l'argenteria europea.
* El [[barroc]] introduí nous temes ornamentals i peces noves i també la industrialització de l'argenteria.
* En el [[Romanticisme]] i el [[Modernisme]] es desenvolupà una generació d'artesans molt capacitats que donaren una edat d'or a l'elaboració de joies i que recuperaren la prevalença de l'ús personal de la joia.
* Els nous corrents artístic també valoraren l'art de la [[joieria]] i per exemple el surrealista [[Salvador Dalí]] va dissenyar nombroses joies en un estil molt personal i valorat.
* Les joies per cendres crematories s'han posat de moda des que, al segle XVII, la Reina Victòria d'Anglaterra va començar a portar-la en honor de la mort del seu espòs el Príncep Albert <ref>{{Ref-web|títol=Cremation Jewelry history|url=https://buycasket.online/cremation-jewelry/}}</ref>
| |||