Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí'''<ref>{{GEC|0033243|al Ḥurr ibn ‘Abd al-Raḥmān Al-Ṭaqafī}}</ref> —en [[àrab]] '''الحر بن عبد الرحمن الثقفي''', ''al-Ḥurr ibn ʿAbd ar-Raḥmān aṯ-Ṯaqafī''—, conegut a les cròniques llatines com '''Alaor''', fou [[valí]] de l'[[Àndalus]] ([[716]]-[[719]]). Era nebot de [[Mussa ibn Nussayr]] i del partit [[Qays Aylan|qaisita]], enemic del partit [[Iemenites (califat)|iemenita]].
 
El valí d'[[Ifríqiya]], [[Muhàmmad ibn Yazid al-Quraixí]], el va nomenar el 716 valí de l'Àndalus, on es va dirigir acompanyat per 400 notables ifriqís, els primers d'aquesta regió que es van instal·lar a la [[península Ibèrica]]. Va fixar la [[capital]] a [[Còrdova]], condició que ja no perdria fins a la desaparició del califat cordovès.
Línia 6:
A la primavera del [[717]] va iniciar la campanya anyal, marxant contra la [[Tarraconense]] oriental, on alguns magnats gots es van sotmetre ràpidament. Llavors va remuntar l'[[Ebre]] i va sotmetre diverses ciutats, entre elles [[Pamplona]].
 
Sembla que el [[718]] va tornar a marxar contra els gots de la Tarraconense i l'historiador [[Alal-Maqqarí]] narra que Alal-Hurr va conquerir [[Bàrcino]] i que també va ser ell qui va atacar i destruir [[Tàrraco]], cosa que va obligar a fugir-ne el bisbe [[Pròsper de Tarragona]] i els seus companys més pròxims cap a Itàlia (tanmateix, sembla que els historiadors moderns s'inclinen més per atribuir aquest episodi a la campanya de [[Mussa ibn Nussayr]] de l'any [[713]]). Fos com fos, els magnats gots lleials al rei got [[Ardó]] fugiren cap a [[Septimània]] o cap a [[Ifranj]], nom que els àrabs donaven al regne dels Francs, on foren coneguts com els ''hispani'', que després tindran un gran paper en l'establiment del domini franc a les seves regions d'origen al sud dels Pirineus.
 
A la primavera del [[719]] Alal-Hurr va ser substituït per [[Asas-Samh al-Khawlaní]], enviat directament pel califa [[Sulayman ibn Abd-al-Màlik]].
 
== Referències ==