Judici de valor: diferència entre les revisions

Això no vol dir que no hi hagi lloc per als judicis de valor en l'actualitat, fins i tot a les humanitats i [[ciències socials]]. En aquestes ciències s'admeten en moments molt delimitats i excepcionals, com en l'[[elecció]] de l'objecte d'estudi i en la decisió personal d'[[ús]] dels coneixements adquirits. Per exemple, els politicòlegs actuals estudien més la democràcia que altres sistemes de govern polítics a causa d'un judici de valor que la considera millor. Un exemple del segon cas podria ser un politòleg que fa un descobriment innovador que afecta les campanyes electorals i escull si el vol donar a conèixer a algun partit polític i a quin.<ref>Agusti Bosch Gardella, Lluís Orriols Galve, ''Ciència política per a principiants'', Editorial UOC, 2011. {{ISBN|9788497884280}} {{ca}}</ref>

 

{{AP|Avaluació}}

Avaluar un aprenent implica emetre un judici de valor sobre quin és el criteri d'[[avaluació]]. Els judicis de valor en les avaluacions es troben a la selecció de criteris que distingiran el correcte de l'incorrecte, el ben fet del mal fet o l'èxit del no-èxit; en els [[indicador]]s [[quantitat]]ius i qualitatius que han de mostrar aquests criteris; i en l'establiment d'estàndards o [[jerarquia|nivell]]s dels indicadors i dels criteris per, per comparació, determinar si són vàlids o exitosos, i si s'escau quantificar en quin grau ho són.<ref>Dolors Millan i Guasch, Mercè Romans, ''Formació a les Organitzacions'', Edicions Universitat Barcelona, 2001. {{ISBN|9788447525591}} {{ca}}</ref>