Jungfrau: diferència entre les revisions

Un gran complex de túnels i edificis s'han construït al Jungfraujoch, en la seva majoria en el costat sud del [[Mönch]]. Hi ha un hotel, dos restaurants, un observatori, una estació de recerca, un petit cinema, una escola d'esquí, i el "Palau de Gel", amb una col·lecció d'escultures de gel. Un altre túnel condueix al esterior, en una zona coberta de neu, on es pot caminar al voltant i mirar cap a baix a la Konkordiaplatz i la glacera [[Aletsch]], així com les muntanyes que l'envolten.

 

El cim de la muntanya fou assolit per primera vegada el 3 d'agost de [[1811]], els germans Meyer d'[[Aarau]], fills de la topograph JR Meyer. Van ser acompanyats per dos caçadors d'[[isard]]s de [[Valais]], que van ser probablement Volker A. i J. Bortis. En primer lloc, havia d'arribar a la Aletschfirn (a l'oest de la Glacera Aletsch), on es va establir un campament base, al nord de la Aletschhorn. Després de 3 dies de pujada varen arribar al cim.

 

Abans de la construcció del túnel ferroviari Jungfraujoch, l'enfocament de les glaceres en el costat sud és molt llarg. La primera ruta directa des de la vall de Lauterbrunnen va ser inaugurat el [[1865]] pel Sr G. Young, George H. Brooke amb la guia C. Almer. Havien de dur amb ells a les escales de mà per creuar les nombroses esquerdes en el flanc nord. Aquesta ruta es va convertir en un habitual fins a l'obertura de la [[Jungfraujoch]].

 

[[Fitxer:Muerrenbahn-02.jpg|miniatura|esquerra| El Jungfrau vist des de [[Mürren]]]]

Tot i el difícil accés, el cremallera del [[Jungfraubahn]] corre a l'interior de la muntanya, fins a l'estació de tren del Jungfraujoch a 3.454 m, el més alt d'[[Europa]]. El [[Jungfraujoch]] és el pas més baix entre el [[Mönch]] i Jungfrau.