[[Venècia]], [[Gènova]] o [[Nàpols]] també en van ser centres de producció importants.<ref name="mares"/>
La pràctica d’aquest art arriba a [[Espanya]] a l’inici del {{segle|XVII}}, a través d’artistes espanyols formats en els centres italians, com en el cas de [[Juan de Revenga]] (Saragossa, vers 1614 – Madrid, 1684). Altres artistes, com el reputat [[Eugenio de Torices]] (Madrid, vers 1625 – Madrid, 1709), sembla que es va formar a la Península. Aquest material s’aplicà, principalment, en la realització de figures aïllades i escenes religioses i/o profanes col·locades dintre de vitrines o amb vidre frontal. Aquestes obres, normalment de mida petita, foren destinades a convents, a gabinets o a cambres de cases
de famílies nobles i/o benestants.<ref name="mares"/>
