Meditacions metafísiques: diferència entre les revisions

Les '''Meditacions Metafísiques''' és un dels llibres fonamentals del pensament de [[Descartes]], filòsof i [[científic]] del {{segle|XVII}} preocupat pel [[mètode de la ciència]] i publicat l'any 1641.

 

''Vegeu [[Dubte metòdic]] per ampliar''

 

Però podria ser que existís un ésser que m'enganyés, un Geni Maligne que mostri com a certa la Matemàtica quan és totalment falsa. És per això que cal dubtar també de la Matemàtica i la Lògica.

 

Però, si existeix un Geni Maligne que m'enganya, és obvi que enganya a algú, si penso... existeixo. ([[Cogito ergo sum]]) Aquesta és la primera veritat indubtable a la que arriba Descartes. És el pilar que li permetrà construir la resta del pensament filosòfic. L'existència del Jo és indubtable, ja que es tracta d'una veritat evident.

 

Però s'ha de tenir present que si en alguna ocasió jo trobo dins meu alguna idea que no hagi pogut sorgir de mi, hauré de concloure que existeix un altre ésser, i per tant serà possible sortir del [[solipsisme]] (només existeixo jo). Així troba que entenc per [[Déu]] un ésser etern, perfecte, infinit, sent totalment impossible que aquesta idea hagi sorgit de mi, i, per tant he de concloure que existeix un ésser etern, perfecte, fora de mi, al qual conec sota el nom de Déu. Aquesta és la primera demostració de l'existència de Déu. Descartes en té dues més:

 

Ara he de demostrar que Déu no és enganyador per desfer la Hipòtesi del Geni Maligne i poder recuperar directament la Matemàtica i la Lògica. Déu és perfecte i poderós, i poder enganyar a algú és símptoma de ser poderós, però voler enganyar a algú és símptoma de debilitat, i Déu, que és perfecte, no pot ser dèbil, i per això, Déu no enganya. Amb aquest argument hem desfet el dubte de la Matemàtica i la Lògica. Però, si Déu no és enganyador no pot permetre'm l'engany, ja sigui directe o indirecte, i, per tant, els sentits m'ofereixen també la veritat.

 

Ara bé, segons hem acabat afirmant, donant per bo el coneixement que tenim, semblaria impossible l'error, i, en canvi, l'error es produeix. Descartes el justifica afirmant que l'error es produeix per un error de la voluntat que fa que jo em precipiti a l'hora de considerar que ja conec, el que encara no conec suficientment bé, facilitant l'error.

 

* [http://www.alcoberro.info/planes/descartesmet.htmm Pàgina de Ramon Alcoberro sobre les meditacions metafísiques de Descartes]