Menorquí: diferència entre les revisions

Fins al {{segle|XVIII|s}} havia estat un parlar molt uniforme (i, per tant, amb pocs trets que el diferenciassin del [[català balear|balear]]), però cap a finals del {{segle|XIX}}, amb les diverses [[Ocupació anglesa de Menorca|ocupacions que va patir]], aquesta homogeneïtat es va trencar. El dialecte que li és més semblant és el [[mallorquí]], i en concret el parlar de [[Solleric (dialecte)|Sóller]].

 

El vocalisme tònic del menorquí és el sistema originari del [[català oriental|bloc oriental]], que ha romàs inalterat. Així doncs, Ē i Ĭ del [[llatí]] (la ''e'' tancada /e/ del [[llatí vulgar|proto-romanç]]) són /ə/ en menorquí (''PLĒNUM'' > ''pl[ə]'', ''PĬRA'' > ''p[ə]ra''); no obstant això, a la part oriental de l'illa (les poblacions de [[Maó]], [[es Castell|el Castell]], [[Sant Lluís]], [[Sant Climent (Menorca)|Sant Climent]] [[Alaior]], [[es Mercadal|el Mercadal]] i [[Fornells]]), aquest sistema vocàlic ha evolucionat cap a un sistema de solament set vocals tòniques, de manera que la vocal neutra tònica ha convergit en /ɛ/, de la mateixa manera que es va esdevenir en [[eivissenc|eivissenc occidental]], en [[català central|central]] i en [[Mallorquí#Vocalisme tònic evolucionat en mallorquí|tres viles mallorquines]]. Sembla que el fenomen va aparèixer cap a principis del {{segle|XIX|s}} a Maó, i d'allà s'ha anat escampant tot al llarg del {{segle|XX|s}}: primer a Alaior, després a Fornells, el Mercadal i Sant Lluís, i finalment al Castell i a Sant Climent. La frontera s'ha aturat a mitja illa, sens dubte per qüestions sociolingüístiques: existeix una rivalitat forta entre Ciutadella i Maó, i els parlants d'una i altra localitat fan befa del parlar de l'altre, de manera que no accedirien a adoptar un tret lingüístic que identifiquen com a propi del contrari{{sfn|Montoya|1995}}.

 

Com la resta del català oriental a excepció del [[mallorquí]], el menorquí ha neutralitzat les /ɔ/, /o/ i /u/ àtones en [u], per a igualar la [[vocal posterior|sèrie posterior]] a l'[[vocal anterior|anterior]].

 

A qualque lloc com [[Ferreries]], la neutra àtona en posició final es pot avançar fins a [ɛ], de manera semblant al que s'esdevé en bona part del [[català nord-occidental|nord-occidental]]. Cal notar que el canvi és sobre la vocal neutra, de manera que hom diu ''cas[ɛ]'', ''di[ɛ]'' i també ''llibr[ɛ]'', mentre que en lleidatà hom diria ''cas[ɛ]'', ''di[ɛ]'' però ''llibr[e]''.

 

El menorquí comparteix amb la resta del balear força particularitats pel que fa al consonantisme, entre els quals:

* Manteniment de la /v/ com a fonema diferent de /b/{{sfn|Veny & Massanell|2015|p=187-192}}.

D'altra banda, a diferència de la resta del balear i semblantment al [[català central|central]], les ''r'' [[síl·laba#coda|implosives]] s'articulen [[consonant vibrant|vibrants]], i no [[consonant bategant|bategants]] o [[consonant aproximant|aproximants]] com fan el mallorquí i l'eivissenc.

 

Com la resta del balear, el menorquí fa ús de l'[[article salat]]. Les formes són ''es'' al masculí (''ets'' al plural davant de vocal: ''ets animals'') i ''sa'' i ''ses'' al femení{{sfn|Veny & Massanell|2015|p=192-196}}. També fa ús de l'article nominal davant de persones: ''en Joan i na Maria''.

 

Encara es pot sentir el verb ''ser'' com a auxiliar, un tret conservat del [[català clàssic]]: ''som vengut'' en comptes de ''he vengut''{{sfn|Veny & Massanell|2015|p=192-196}}.

 

Com a causa de l'[[ocupació anglesa de Menorca]], que va ser de gairebé cent anys entre [[1708]] i [[1802]], el menorquí ha incorporat un bon grapat d'anglicismes desconeguts a la resta del territori. Molts dels quals avui en dia s'han perdut, però encara n'hi ha que perviuen, com ara ''xoc'' 'guix' (de l'anglès ''chalk''), ''boínder'' 'balcó tancat, hiverner' (de l'anglès ''bow window''), ''ull blec'' 'ull de vellut' (de l'anglès ''black''), ''mèrvels'' 'bolles' (de l'anglès ''marbles''){{sfn|Ortells & Campos|1983}}.