Ernest Reyer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Plantilla
Línia 16:
 
== Anàlisi tècnica ==
Reyer desconegué l'estil simfònic; no va compondre res per a orquestra. Això és degut probablement a la deficiència de la seva educació musical, que no li va permetre familiaritzar-se amb els procediments tècnics d'aquell gènere de música. Malgrat tot no es pot negar que Reyer fou un dels compositors més originals i interessants del [[{{segle |XIX]]}}, a pesar de les seves imperfeccions força freqüents de les seves obres, d'una [[Harmonia musical|harmonia]] no gaire pura a voltes ni variada, i l'orquestra no sembla massa curosa i amb l'esmerç i elegància d'altres compositors.
 
No obstant això, diuen els crítics, aquests defectes resten reeixits amb escreix per la sinceritat del pensament. La frase melòdica, d'una extrema puresa de forma, és sempre original. En les seves òperes Reyer procurà no apartar-se del classicisme de [[Gluck]] i de [[Carl Maria von Weber|Weber]], i en aquest sentit bé pot classificar-se en Reyer entre els deixebles de [[Hector Berlioz|Berlioz]], del qual en fou un gran admirador, sense que desdenyes gens ni mica a [[Richard Wagner|Wagner]], l'estil del qual acceptà diverses vegades en els seus drames lírics.