Tribunal gacaca: diferència entre les revisions

en la reconstrucció de la comunitat posant la justícia en mans dels ciutadans de confiança. Tanmateix el sistema ha estat criticat per diverses fonts, inclòs el [[Survivors Fund]], que representa als supervivents del genocidi, pel perill que suposa per als supervivents i hi ha un nombre d'informes de supervivents dirigits a donar proves als tribunals.<ref>{{ref-notícia|url= https://www.theguardian.com/rwanda/story/0,,1962910,00.html|títol=Spate of killings obstructs Rwanda's quest for justice|consulta=2006-03-12|data=2006-03-12|editorial=The Observer |lloc=London |nom=Karen |cognom=McVeigh}}</ref> No obstant això, el govern ruandès manté l'èxit dels tribunals gacaca citant el seu èxit actual com a país.

 

A la Ruanda del {{segle|XVII}}, abans de la colonització, la nissaga i família extensa (''umuryango''), que abastava diverses llars (''inzu'') va ser la principal unitat d'organització social dins la societat ruandesa. L'estatus de la gent en famílies era basada en l'edat i el sexe de la persona. Només homes casats d'edat, sense els seus pares vius, eren independents, mentre que tots els altres, especialment dones, eren dependents del que dictaven els homes. El llinatge familiar controla els matrimonis arreglats, les tradicions ancestrals i les cerimònies, el pagament o recuperació dels deutes, i va ser la font principal de la seguretat per la gent.<ref name=":1">{{ref-publicació|url = https://www.idea.int/sites/default/files/publications/traditional-justice-and-reconciliation-after-violent-conflict-learning-from-african-experiences_0.pdf|títol= Traditional Justice and Reconciliation after Violent Conflict: Learning from African Experiences|cognom= Ingelaere|nom= Bert|data= 2008|publicació= International Institute for Democracy and Electoral Assistance 2008.|doi = |pmid = |access-date = }}</ref>

 

Tanmateix, amb la colonització de Ruanda i l'arribada dels sistemes jurídics occidentals, la societat ruandesa va començar a canviar totalment. Amb aquesta implementació i ús dels sistemes legals occidentals, els ruandesos van començar a tractar les seves disputes. Al seu torn, els reis i els savis aviat van començar a perdre la seva legitimitat dins de la societat ruandesa. I amb aquesta pèrdua de legitimitat, els tribunals gacaca va començar a disminuir en nombre.<ref name=":1" />

 

Després de la conclusió del [[genocidi de Ruanda]], el nou [[govern de Ruanda]] estava tenint dificultats per jutjar als aproximadament 130.000 presumptes autors de genocidi. Originalment, els perpetradors del genocidi havien de ser jutjats en el [[Tribunal Penal Internacional per a Ruanda]] (TPIR); tanmateix, la gran quantitat de perpetradors van fer que sigui molt improbable que tots fossin condemnats.

 

La categorització dels delictes comesos per aquests 850.000 és la següent:

 

{| class="wikitable"

|-

|}

 

{| class="wikitable"

|-