Zentralfriedhof: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 4:
El '''Zentralfriedhof''', el '''Cementiri central''' de [[Viena]], inaugurat el 1874, és el més extens de la capital [[Àustria|austríaca]]. Es troba a la zona sud de la ciutat, al carrer Simmeringer Hauptstraße, entre els números 230-244 i 1110, al barri de Simmering. L'església situada al centre del cementiri s'anomena la '''Karl-Borromäus-Kirche'''.
[[Fitxer:Zentralfriedhof, Vienna.jpg|miniatura|Zentralfriedhof, amb l'església de [[Carles Borromeo]]|esquerra]]El cementiri té una superfície d'uns 2,5
Els primers anys, el lloc no era gaire popular. Malgrat el nom, no era gens «central» i no tenia cap connexió amb el transport públic. Per canviar això, el consistori va decidir el 1981 de crear una avinguda d'honor amb sepulcres de persones famoses. El 22 de juny de 1888, les restes de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]] i de [[Franz Schubert|Schubert]] van ser traslladats a la secció dels músics, on també es troben les tombes de [[Antonio Salieri|Salieri]], [[Johannes Brahms|Brahms]], els dos Johann Strauss ([[Johann Strauss (pare)|pare]] i [[Johann Strauss II|fill]]) [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]], [[Hugo Wolf|Wolf]], [[Carl Czerny|Czerny]], [[Arnold Schönberg|Schönberg]], així com el monument a [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]], com que la seva tomba al cementiri de Sant Marx no es va conservar i només hi havia un monument comemoratiu.<ref>{{Ref-publicació|article=Mozart im Armengrab?: Die etwas andere Geschichte vom Tod eines Genies|url=https://www.welt.de/geschichte/article160135019/Die-etwas-andere-Geschichte-vom-Tod-eines-Genies.html|publicació=Die Welt|data=2016-12-09|nom=Florian|cognom=Stark|pàgines=|llengua=alemany}}</ref> El 1910 s'hi va afegir l'església de l'arquitecte [[Max Hegele]] (1873-1945).
| |||