Pierre Choderlos de Laclos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Plantilla |
||
Línia 18:
És nomenat, successivament, subtinent el 1761, i tinent segon el 1762. Ansiós de conquestes i de glòria, s'incorpora a la brigada de les colònies, una guarnició de [[La Rochelle]]. Però el [[Tractat de París (1763)|tractat de París]], l'any [[1763]], posa fi a la [[Guerra dels Set Anys]]. En vista d'això, el jove Laclos es veu obligat a oblidar les seues ambicions bel·licistes i a conformar-se amb la tediosa vida de la guarnició: a [[Toul]], el 1763, a [[Estrasburg]], de 1765 a 1769, a [[Grenoble]], de 1769 a 1775 i a [[Besançon]] de 1775 a 1776.
Nomenat capità el 1771, va romandre durant dèsset anys en l'armada (just fins a la [[Revolució Francesa]]). Aquest artiller, fred i lògic, d'esperit subtil, s'avorreix entre els toscos soldats i, per ocupar el temps, se submergix en la literatura i en l'escriptura. Les seues primeres obres, escrites en versos lleugers, es publiquen en l
El 1776, se li encarrega la instal·lació d'una nova escola d'artilleria a [[Valença]], en què després ingressarà [[Napoleó Bonaparte]]. De retorn a [[Besançon]], l'any [[1778]], és nomenat capità de segona de sapadors. En la guarnició, i durant el seu temps lliure, redacta unes quantes obres en què apareix com un fervent admirador de [[Jean-Jacques Rousseau]] i de les seues novel·les. Considera ''La nova Eloisa'' «la més bella de les obres escrita amb el títol de novel·la». El [[1778]], comença a escriure ''Les relacions perilloses''.
| |||