{{AP|Jaciment arqueològic de la Caserna de Sant Pau del Camp}}
EL 2010 es va dur a terme una nova intervenció arqueològica que vingué motivada per l'obertura d'una rasa de sanejament de l'edifici. Tot i la parcialitat de l'excavació, ja que en cap moment es va arribar al terreny natural, les nombroses restes aparegudes han permès identificar diverses fases constructives. En primer lloc, s'ha detectat uns estrats d'amortització de la coneguda vil·la romana de la zona, que han donat materials del darrer terç del {{segle|VI}}. Una segona fase se situaria entre els segles VII i IX on es documenta un absis, petites parts de la nau de l'església, paviments associats i dues inhumacions en fossa, en molt mal estat de conservació. Pel que fa a l'absis i als murs de la nau de l'església, es pot dir, pels materials recuperats, que són posteriors a mitjan {{segle|VI}} i tenen un sostre cronològic del {{segle|XII}}, moment en què es basteix l'actual temple. Ara bé per la tipologia arquitectònica de les restes es pot acotar més la cronologia, entre els segles VII i IX. El següent moment cronològic coincideix amb la construcció de l'església romànica, al {{segle|XII}}, que afecta parcialment l'església anterior. L'absis perd la seva funció i la nau sembla que passa a formar part de les dependències monàstiques del voltant del claustre. Ja en el {{segle|XIV}} es duen a terme les obres de remodelació de la sala capitular. I en el {{segle|XVII}} es transforma l'absis de l'antiga església en la sagristia, tot creant un àmbit de planta rectangular. És precisament en aquest moment, l'any 1672 que es trasllada a Sant Pau del Camp, el col·legi i el noviciat de la [[Congregació Claustral Benedictina de Catalunya]], fet que deu causar la rehabilitació i ampliació de les dependències monàstiques. Durant el {{segle|XVIII}} es succeeixen diverses reformes de millora d'aquestes dependències fins que al {{segle|XIX}} s'enderroca la sagristia. Ja a finals del {{segle|XIX}} s'inicien les obres de restauració, durant la [[Setmana Tràgica]] s'incendia la rectoria i el monestir torna a ser cremat durant la [[Guerra civil espanyola a Catalunya|Guerra Civil]] l'any 1936. A partir del 1940 s'inicien els treballs de restauració del monestir.<ref>{{Carta Arqueològica de Barcelona|3269}}</ref>
