Vèlia: diferència entre les revisions

Va rebre la franquícia romana en virtut de la llei Júlia el [[90 aC]]. Sota domini romà, va continuar sent una ciutat pròspera i destacava pel seu clima suau i saludable. P. Emili hi va viure per causa de la salut, i Horaci es va interessar per la ciutat com a substituta de [[Baiae]]. Trebatius, amic de Ciceró, hi va tenir una vil·la. No s'esmenta durant la resta de l'imperi i ja no apareix als ''Itineraris'', però va seguir existint. En el ''Liber Coloniarum'', apareix com una de les prefectures de Lucània i com a municipi, categoria que també se'n coneix per inscripcions trobades.

 

 

A l'edat mitjana, es va construir al lloc una fortalesa que es va dir ''Castell‘ a Mare della Brucca''. Les ruïnes de la ciutat són al seu entorn, a uns tres km de la desembocadura del riu Alento (antic Hales), on es forma una espaiosa badia entre la punta Porticello (prop d'Ascea) i el cap Monte della Stella. En queden part de les muralles i alguns edificis ensorrats, a més de l'aqüeducte i cisternes.