Revisió del 07:37, 5 oct 2020 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.182 edits m estandarditzant codi encapçalaments i llistes ← Edició anterior		Revisió del 17:09, 24 oct 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.647 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 68: Hi ha diverses teories per explicar els orígens i el desenvolupament inicial dels retaules. En tot cas, entre els segles IX-X es comença a documentar el costum de posar a sobre o just darrere de l'altar [[Reliquiari\|urnes contenint relíquies]] de sants, amb la intenció de fomentar-ne el culte i les peregrinacions que l'expansió d'aquest culte comportava. Es tractava, normalment, de peces fetes d'or, argent o esmalts i decorades amb imatges. No està clar que aquest sigui l'origen directe dels retaules però si que es constata que això enceta el costum de desplegar imatges damunt de l'altar, generalment mitjançant objectes de naturalesa sumptuària, de formats petits o mitjans i fets amb materials preciosos (icones, díptics, tríptics, etc.). De tota manera, durant els segles del romànic els principals focus d'atenció iconogràfica a l'entorn de l'altar segueixen sent els [[frontal d'altar\|frontals o antependis]] i les pintures murals dels absis de les esglésies. És cap a la fi del romànic, entre els segles {{Romanes\|XII}} i {{Romanes\|XIII}}, que es comencen a trobar, cada vegada amb més freqüència, testimonis d'un major desplegament iconogràfic a la part de darrere dels altars. A Catalunya un testimoni destacat és l'anomenat retaulet d'Angustrina, una petita capelleta amb una imatge romànica de la Mare de Déu que es trobava a sobre de l'altar de l'església de [[Sant Martí d'Envalls]] i que seria una versió feta amb materials corrents (fusta tallada i policromada) d'aquestes imatges sumptuàries que es posaven damunt dels altars. En aquest moment, a Catalunya també trobem algunes taules pintades que per les seves dimensions difícilment podien haver estat frontals d'altar i que per tant es creu que el seu lloc original era darrere de l'altar. Una d'aquestes taules seria la [[Taula de Sant Miquel]] de Soriguerola. Una altra, la dedicada a Sant Jaume que procedeix de [[Sant Jaume de Frontanyà]] i es conserva al [[Museu Diocesà i Comarcal de Solsona]]. A Itàlia, apareixen també les primeres pales d'altar, resultat del desenvolupament a major escala de les icones. En aquesta fase inicial de desenvolupament de la decoració de la part posterior dels altars es constata la voluntat de coordinar-la amb els frontals. Així ho testimonia la decoració dels altars escandinaus. A Catalunya, es conserven (al MNAC) dues taules pintades procedents de Vallbona de les Monges, les quals formen parella però una d'elles hauria servit com a frontal mentre l'altra hauria fet funcions de retaule. Així mateix, es constata la transformació en retaules, pujant-les a sobre de l'altar, de peces d'orfebreria que inicialment havien tingut altres funcions o servit com a [[Frontal d'altar\|frontals d'altar]]. Així està documentat a la [[basílica de Saint-Denis]]. La famosa Pala d'or de [[Basílica de Sant Marc\|Sant Marc de Venècia]] o el retaule d'esmalts de [[Santuari de Sant Miquel d'Aralar]], a Navarra, també haurien servit com a antependis abans de ser transformats en retaules. Semblantment, el tríptic esmaltat del monestir de Klosterneuburg, obra de [[Nicolas de Verdun]].

Retaule: diferència entre les revisions