Revisió del 10:21, 27 oct 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.118 edits m eliminant plantilla Autoritat innecessària ← Edició anterior		Revisió del 19:25, 24 oct 2020 modifica desfés Magenri (discussió \| contribucions) Autopatrullats 51.621 edits referència Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula persona}} '''Ada de Cària''' ({{lang-grc\|Ἄδα\|Áda}}) fou filla d'[[Hecatompos]], rei de [[Cària]], i germana de [[Mausol]], [[Artemísia II]], [[Idrieu]] i [[Pixòdar]]. Es va casar amb el seu germà Idrieu, successor d'Artemisa el {{aC\|351}} i que va morir el {{aC\|344}}. A la mort del marit va ser proclamada reina però fou enderrocada per Pixòdar el {{aC\|340}}. Ada va conservar el poder a l'interior amb seu a la fortalesa d'[[Alinda]]. Es va casar amb el seu germà Idrieu, successor d'Artemísia el {{aC\|351}} i que va morir el {{aC\|344}}. A la mort del seu marit va ser proclamada reina però un altre germà, Pixòdar, la va enderrocar el {{aC\|340}}. Ada va conservar el poder a l'interior amb seu a la fortalesa d'[[Alinda]]. Mort Pixòdar el {{aC\|335}}, Cària fou donada com a [[satrapia]] pel rei de Pèrsia al gendre de Pixòdar, el noble persa [[Orontobates de Cària\|Orontobates]]. El {{aC\|334}} [[Alexandre el gran]] va arribar a [[Cària]] i va trobar a Ada que dominava la fortalesa d'Alinda, i s'oposava a Orontobates. Ada es va sotmetre a Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Després d'ocupar [[Halicarnàs]] que va defensar [[Memnó de Rodes]] durant un any fins a la seva sobtada mort el {{aC\|333}}, Alexandre li va donar el govern de Cària que va conservar fins al {{aC\|326}}.▼ ▲Mort Pixòdar el {{aC\|335}}, ~~Cària~~el ~~fou~~rei ~~donada~~[[Darios III de Pèrsia]] va donar Cària com a [[satrapia]] ~~pel rei de Pèrsia~~ al gendre de Pixòdar, el noble persa [[Orontobates de Cària\|Orontobates]]. ElL'any {{aC\|334}} [[Alexandre el gran]] va arribar a [[Cària]] i va trobar a Ada que dominava la fortalesa d'Alinda, i s'oposava a Orontobates. Ada es va sotmetre a Alexandre i fins i tot el va voler adoptar com a fill. Després d'ocupar [[Halicarnàs]] que va defensar [[Memnó de Rodes]] durant un any fins a la seva sobtada mort el {{aC\|333}}, Alexandre li va donar el govern de Cària que va conservar fins al {{aC\|326}}. En parlen [[Flavi Arrià]], [[Diodor de Sicília]], [[Estrabó]] i [[Plutarc]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/33?rgn=full+text;view=image Ada] a: [[William Smith (lexicògraf)\|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 18</ref> == Referències == {{Referències}} {{ORDENA:Ada De Caria}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Reis de Cària]] [[Categoria:Persones de la província de Muğla]]

Ada de Cària: diferència entre les revisions