Bosnians: diferència entre les revisions

Durant l'ocupació d'[[Àustria-Hongria]] de Bòsnia del 1878 al 1918, [[Benjamin von Kállay|Benjamin Kallay]], el ministre imperial de Finances i l'administrador de Bòsnia amb base a Viena, va promoure ''Bošnjaštvo'', una política dissenyada per inspirar als pobles de Bòsnia 'el sentiment de pertànyer a una nació grandiosa i poderosa'.<ref>{{ref-llibre |títol=Industrialization of Bosnia-Hercegovina: 1878-1918 |cognom=Sugar |nom=Peter F. |any=1963 |editorial=University of Washington Press |pàgines=201}}</ref> Aquesta política defensava la idea d'una nació bosniana pluralista i pluriconfessional en la qual els bosnians "parlen el [[bosnià]] i estan dividits en tres religions amb iguals drets".<ref>{{ref-llibre |títol=Serbia, Croatia and Slovenia at Peace and at War: Selected Writings, 1983-2007 |cognom=Ramet |nom=Sabrina P. |any=2008 |editorial=LIT Verlag Münster |capítol=Nationalism and the 'Idiocy' of the Countryside: The Case of Serbia |pàgines=74–76 |isbn=978-3-03735-912-9}}</ref><ref name=velikonja>{{ref-llibre |títol=Religious Separation and Political Intolerance in Bosnia-Herzegovina |cognom=Velikonja |nom=Mitja |any=1992 |editorial=Texas A&M University Press |isbn=978-1-58544-226-3}}</ref> Aquesta política tenia com a objectiu aïllar Bòsnia i Hercegovina dels seus veïns irredentistes, els ortodoxos a Sèrbia, els catòlics a Croàcia i els musulmans de l'imperi otomà, alhora negant el concepte de nacionalitat croata i sèrbia que havien començat a estendre's entre les comunitats catòliques i ortodoxes de Bòsnia i Hercegovina des de mitjans del segle XIX (influenciades pels seus països veïns corresponents).<ref name=velikonja/> Després de la mort de Kallay, la política fou abandonada i, a finals de la dècada del 1910, el nacionalisme s'havia convertit en una factor integral de la política bosniana, amb partits polítics corresponents als tres grups etnoreligiosos dominant les eleccions.<ref name=velikonja/>

Segons l'antropòloga Tone Bringa, "ni les identitats [[Bosníacs|bosníaca]], [[Croats|croata]], ni [[Serbis|sèrbia]] poden ser enteses del tot únicament referint-se a l'[[islam]] o al [[cristianisme]] respectivament, sinó que han de ser considerades en el context específic de Bòsnia, que ha resultat en una història i espai compartits entre els bosnians tant musulmans com cristians".<ref name=shatzmiller>{{ref-llibre |cognom=Shatzmiller|nom=Maya|títol=Islam and Bosnia: Conflict Resolution and Foreign Policy in Multi-Ethnic States |any=2002 |editorial=McGill-Queen's Press |isbn=978-0-7735-2413-2|pàgines=32}}</ref> Segons Bringa, a Bòsnia existeix una "cultura transètnica" que engloba totes les etnicitats i que converteix totes les creences, incloent-hi el cristianisme i l'islam, "[[sinèrgia|sinèrgicament]] interdependents".<ref name=shatzmiller/>