Grimori: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Plantilla |
||
Línia 9:
Al mateix temps es crea una tradició apòcrifa, que fa aparèixer grimoris d'autors amb suposats poders però que no van poder escriure mai aquelles receptes: la tradició de [[Zaratustra]], [[Moisès]], [[Hermes Trismegist]] i [[Salomó d'Israel]], entre d'altres. Aquests noms es repetirien a l'edat mitjana, on els grimoris viurien una revifada amb el teocentrisme general: si Déu tenia poder per canviar i crear la natura, aquest es podia transmetre als entesos, si existien forces malignes com Satanàs, era possible invocar-les amb el coneixement precís. La tradició jueva i islàmica també incorporaren figures anàlogues, basant-se en mites anteriors de genis, àngels i dimonis que podien ajudar a prendre part del poder diví. Durant el renaixement va continuar la difusió, i posteriorment impressió, de grimoris i altres llibres màgics.
La [[Inquisició]] i la caça de bruixes van fer passar aquests escrits a la clandestinitat, per ser considerats herètics, però no per això van desaparèixer, sinó que es van mantenir entre els grups afins a la màgia fins que el romanticisme els va tornar a popularitzar, de vegades amb una visió irònica o folklòrica. L'aparició de nous cultes religiosos basats en suposades revelacions a líders amb poders màgics va incrementar la varietat de rituals i invocacions presents en ells. L'adveniment de la [[wicca]] i altres branques del neopaganisme van suposar un nou auge d'aquests llibres durant el {{segle
== Grimoris cèlebres ==
| |||