Alexandre I de Macedònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
referència
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Alexandre I''' (en [[grec antic]] Αλέξανδρος) fou el desè rei de [[Regne de Macedònia|Macedònia]] (després de Kisseos), fill d'[[Amintes I de Macedònia]]. Era de la [[Dinastia argèada]].
 
El [[507 aC]] va arribar al país [[Megabazos]], enviat del rei persa [[Darios el Gran]], per demanarexigir provisionsterra i aigua com a mostra de submissió. Encara era rei Amintes,. Al banquet que es va donar als delegats de Megabazos, els perses van demanar la presència de les dames, i el rei, vaper accedirpor als seus convidats, peròhi desprésva forenaccedir. ofesesPerò pelsquan els perses ivan començar a ofendre-les, el príncep Alexandre les va fer retirar amb el pretext de què anaven a posar-se més maques. En lloc d'elles va fer tornar a uns quants joves disfressats de dona, que van matar els perses. Quan Megabazos va veure que no tornaven va enviar a [[Bubares]] amb un cos d'exèrcit cap a Macedònia, però Alexandre es va lliurar del càstig donant a la seva germana Gigis[[Gigea]] en matrimoni al general persa.
 
Poc temps després (verspotser el [[498 aC]]) Alexandre va succeir al seu pare al tron, segons l'historiador [[Justí (historiador)|Justí]]. El [[492 aC]] Alexandre es va haver de sotmetre al general persa [[Mardoni]] durant la invasió de [[Xerxes I de Pèrsia|Xerxes]], segons explica [[Heròdot]]. Alexandre va acompanyar l'exèrcit persa i es va guanyar la confiança de Mardoni, i després de la [[batalla de Salamina]] fouMardoni el va enviatenviar a [[Atenes]] com un dels delegats que vanper proposar la pau, acosa Atenesque va recomanar fermament, dient que contra l'exèrcit persa era impossible de lluitar-hi, però que els atenencs varenla van rebutjar. Alexandre, tot i que estava sotmès a Pèrsia, afavoria secretament als atenencs, i el dia abans de la [[batalla de [[Platees]] va informar als caps d'Atenes dels plans de Mardoni de combatre l'endemà.
 
SeEncara era viu l'esmenta per darrer cop elany [[463 aC]] quan [[Cimó II|Cimó]] d'Atenes va recuperar l'illa de [[TàsosTassos]]. En el regnat d'Alexandre, el [[Regne de Macedònia]] va tenir una rellevant expansió territorial. Va morir el [[454 aC]] i el va succeir [[Perdicas II de Macedònia]].<ref>[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0001.001/133?rgn=full+text;view=image Alexander I] a: [[William Smith (lexicògraf)|William Smith]] (editor), ''[[A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology]]''. Vol. I Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 118</ref>
 
L'any [[504 aC]] o potser el [[500 aC]] Alexandre I de Macedònia va participar en els [[Jocs Olímpics de l'antiguitat|Jocs Olímpics]] i la seva participació va ser impugnada per altres participants que negaven que un macedoni fos grec. L'[[Hel·lanòdica]] (el jutge dels Jocs) va examinar la seva argumentació, que es basava en que era argèada i va permetre a Alexandre participar. Alexandre va obtenir un [[triomf]].<ref>Heròdot. ''[[Històries d'Heròdot|Històries]]'', V, 22</ref>
Va morir el [[454 aC]] i el va succeir [[Perdicas II de Macedònia]].
 
Fou el primer membre de la família reial que va competir als [[jocs olímpics]] i hi fou admès després de provar la seva ascendència grega.
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{ReisMacedonis}}
{{Campions olímpics de l'Antiguitat}}
 
{{ORDENA:Alexandre I De Macedonia}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Alexandre I De Macedonia}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Reis de Macedònia]]