Antialiàsing: diferència entre les revisions

En infografia, l'antialiàsing és un algorisme que permet evitar els fenòmens associats a l'aliàsing gràfic, com ara els patrons de Moiré. La '''figura 1-a''' mostra a la part superior les distorsions visuals espúries que apareixen en una imatge sintètica amb detalls petits, quan l'antialiàsing no s'utilitza. En contraposició amb la '''figura 1-b''', on s'ha utilitzat un esquema d’antialiàsingd'antialiàsing, en aquesta imatge els quadres blancs i negres es fonen en tons de gris, que és el que s'espera quan el dispositiu gràfic és incapaç de mostrar la finesa dels detalls. La '''figura 1-c''' mostra la imatge que resulta en aplicar una segona estratègia d’antialiàsingd'antialiàsing, aquesta vegada basada en la [[transformada de Fourier]] de la imatge

Els objectes es mostren amb una resolució més alta i es despleguen amb una resolució menor. S’incrementa l’índexl'índex de mostreig al considerar la pantalla com si estigués coberta amb una quadrícula més delgada que la real. Es calculen les intensitat en les posicions de la quadricula de subpixel i llavors es combinen els resultats per obtenir les intensitats de píxel.

Consisteix en atorgar més pes als subpíxeles propers al centre de l’àreal'àrea d’und'un píxel, ja que es considera que aquests subpíxeles son més importants al determinar la intensitat general d’und'un píxel.

'''Mostreig d’àread'àrea o prefiltració'''.

Determinar la intensitat del píxel al calcular el traslape de cada píxel amb els objectes que s’ha de desplegar. Les àrees en què es sobreposen píxels s’obtenen al determinar on s’intersequen les fronteres de l’objectel'objecte amb les fronteres de píxels individuals.

Canviar la posició de desplegament de les àrees de píxels. S’aplica mitjançant microcolocació del feix d’electronsd'electrons en relació amb la geometria de l’objectel'objecte.