Viquipèdia

Avinyó: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes
m Tipografia
Línia 33:
* La [[Torre dels Soldats (Avinyó)|Torre dels Soldats]] que havia estat una torre de [[telegrafia òptica]]. La torre és una construcció de planta quadrada de 5,50 m de costat, dues plantes d'alçada i terrassa espitllerada, feta amb murs de maçoneria de pedra i morter de calç, erigida per facilitar les comunicacions i allotjar una petita guarnició per a la defensa del territori. El nom de Torre dels Soldats ve de què la torre estava ocupada per militars que feien funcionar el telègraf i la protegien.La torre formava part de la xarxa catalana de telegrafia òptica militar construïda els anys 1848-1849 durant la Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners. La torre forma part de la línia línia que començava a Barcelona i continuava cap a Vic per tornar a Barcelona era: Montjuïc (Barcelona) / Sant Pere Màrtir / Molins de Rei / Martorell / Esparreguera / Collbató / [[Can Maçana]] (bifurcació cap a Lleida) / Sant Salvador de Guardiola / [[Manresa]] (bifurcació cap a Solsona) / Sant Fruitós / Artés / Avinyó / Sant Feliu Sasserra / Prats de Lluçanès / Perafita / Santuari dels Munts / Orís / Sant Hipòlit de Voltregà / Vic (bifurcació cap a Olot) / Tona / Centelles / Puig-graciós / Granollers / Montornès / Sabadell / Montcada / Barcelona. No es disposa, de moment, de cap document de l'època que de manera directa mencioni la data de construcció de la Torre dels Soldats. El més probable és que fos construïda en la primera meitat de l'any 1849. Hi ha les dates de construcció d'algunes torres de la mateixa línia que la d'Avinyó: el telègraf d'Orís va ser instal·lat el mes de gener de 1849, pel febrer es treballava en el del Santuari de Els Munts i el de Prats fou acabat a mig mes de març del mateix any. La Generalitat de Catalunya la té catalogada amb data de 1854. Una data també possible si es té en compte que la xarxa no es desmantellà fins al 1862 i que durant aquest període s'anaren fent algunes ampliacions.Tampoc hi ha hi ha documentació sobre el grau de funcionament (nombre de missatges tramesos) de la xarxa catalana de telègraf òptic militar, ni, en particular, de la Torre dels Soldats. El cert és que a l'estiu de 1849 un cop acabada la construcció de la xarxa es va acabar també la Guerra dels Matiners. Tot i així la xarxa no fou desmuntada fins a l'any 1862. És de suposar que durant aquests anys en els quals la pacificació no era total hagués continuat funcionant. Alguns historiadors mencionen que durant la [[Tercera guerra carlina]] algunes d'aquestes torres foren reutilitzades com a punt de vigilància i control. Hi ha torres que mostren modificacions posteriors per a reforçar la seva defensa. Entre novembre de 2013 i febrer de 2014 es va realitzar una restauració que va permetre la consolidació dels elements existents i evitar danys més importants a curt termini. La restauració va anar precedida d'una excavació arqueològica dels rebliments dipositats a l'interior de l'edifici i ha consistit en la reposició de les parts de la construcció necessàries per garantir l'estabilitat de l'estructura.
[[Fitxer:Sta. Eugènia de Relat - Avinyó CIC 20110913 21881.jpg|miniatura|Santa Eugènia de Relat]]
* [[Santa Eugènia de Relat]] és una església del segle XI situada al terme de Relat. És d'estil romànic i estava formada per una nau amb volta de canó, un sol absis i porta a la banda de migdia. Posteriorment fou modificada, renovada i ampliada successivament al final dels segles XVII i {{Romanes|XIX}}. L’impressionantL'impressionant campanar de tres pisos, va ser restaurat a finals del s.XX
* [[Sant Marçal de Relat]].
 
[[Fitxer:Horta d'avinyo.jpg|miniatura|Santa Maria d'Horta]]
 
* [[Santa Maria d'Horta]] és una església romànica citada des d’abansd'abans del 1154 i esmentada com a parròquia Santa Maria d'Horta des de 1177. El {{segle|XVII}} el temple fou ampliat i modificat amb la construcció de capelles laterals i posteriorment al {{segle|XIX}}, es construí la façana actual. El temple romànic constava d’unad'una nau rectangular coberta amb volta de mig punt i rematada, al cantó de llevant i per un absis semicircular amb arcuacions llombardes. En aquesta església fou enterrada [[Josefina Vilaseca i Alsina]] l’anyl'any 1952. Actualment, el seu cas està en procés de beatificació, impulsat des del [[Bisbat de Vic]].
 
* [[Pou de glaç]] d'Horta d'Avinyó s'havia utilitzat per a conservar-hi gel per a utilitzar-lo els mesos càlids de l’estiul'estiu. Està situat al carrer Nou d’Hortad'Horta d’Avinyód'Avinyó, just al peu de la carretera B-431 que uneix '''Avinyó''' amb [[Artés]]. Construït probablement entre els segles XVIII i {{Romanes|XIX}}.
* [[Fitxer:Cramader.jpg|miniatura|Camí ramader, parets de pedra seca]][[Camí Ramader Central|Camí Ramader]] és una part del camí central de la ruta de la [[transhumància]] que travessava pel municipi d’Avinyód'Avinyó. El Camí anava des de [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet|Poblet]] fins al [[Carlit]], a la [[Cerdanya]]. Era transitat, sobretot, pel bestiar d’aquestd'aquest monestir de l’l'[[orde del Cister]]. S’ha recuperat el tram que va del Pont Vell fins a [[Santa Creu de Jutglar]] amb un recorregut total de 20,33 km. El camí passa pel Pont Vell, creuant la riera de Relat, un dels punts de pas més significatius dins el terme d’Avinyód'Avinyó. El camí continua cap el pla de l’Olival'Oliva en direcció al Lluçanès. Entre la [[Torre dels Soldats (Avinyó)|Torre dels Soldats]] i la casa de l’Olival'Oliva s’hi conserva més d’und'un quilòmetre de paret de [[Paret seca|pedra seca]] que marcava la carrerada i evitava que el bestiar envaís els conreus. Prop del Pont Vell, la casa de la Verdagueria era un important punt de parada. Hi havia lloc per tancar-hi els ramats i descansar els pastors. Els Camins Ramaders antigament eren una concessió reial de dret de pas per als ramats transhumants i bestiar de dins la comarca, que migraven estacionalment a la recerca de pastures, sobretot a l’hivernl'hivern a planes i a l’estiul'estiu a les muntanyes. Degut aquest trànsit es va fer del tot necessari la creació d’aquestsd'aquests camins, per tal que el bestiar hi pogués transitar sense problemes. Un dels camins més importants fou el [[Camí Ramader de Marina. De la Cerdanya al Penedès|Camí Ramader de Marina.]]
 
* El ''Serrat de Puig d'Ases'' és una [[muntanya]] de 451 metres.<ref>{{Coord|41|51|12.24|N|1|57|30.64|E|display=inline}}</ref>
Línia 165:
 
== Entitats esportives ==
'''Centre Excursionista d'Avinyó (CEA)'''. Entitat dedicada a la pràctica de l’excursionismel'excursionisme i alpinisme.
El 1968 neix l’Abrigalll'Abrigall, grup de joves avinyonencs que es troben per fer sortides junts i per a organitzar-ne per tot el poble. El 1969 comencen les primeres sortides a la muntanya de manera independent o amb el guiatge d’amicsd'amics excursionistes de pobles veïns. El juliol de 1970 fan la primera ascensió a l’l'[[Pic d'Aneto|Aneto]], moment de referència del naixement del Centre Excursionista d’Avinyód'Avinyó (amb les inicials de: CEA).
 
El CEA neix com una delegació del [[Centre Excursionista de la Comarca de Bages]], ja que el règim franquista no deixa crear nous centres excursionistes. A l’inicil'inici són 11 socis. En aquesta primera dècada, 1971-80, el CEA viu un període de creixement i consolidació. El nombre de socis creix fins a 86. A partir de l’anyl'any 1975 el CEA ja té local propi en l’edificil'edifici de les antigues escoles del passeig. Les primeres activitats que organitza el CEA no són només activitats de muntanya sinó que també organitza activitats de caràcter lúdic i cultural, com: exposicions, recitals de cançó catalana, cursos de sardanes, xerrades o activitats per a infants. Crea el [[Moviment Junior]], participa en el [[Congrés de Cultura Catalana]] i edita la revista ''Pont Vell''. <br />
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Avinyó»