[[Fitxer:Rieckmoehl un Schruuv.jpg|miniatura|Un cargol d'Arquimedes accionat per un antic [[molí de desguàs]] als [[pòlder|pòlders]] dels [[Vierlande|Vier-]] i [[Marschlande]] a [[Hamburg]] al museu [[Rieckhuus]]]]
El '''cargol d'Arquimedes''' o la '''rosca d’Arquimedesd'Arquimedes''' també anomenat ''cargol helicoïdal'', o ''cargol sense fi''{{efn|La denominació "cargol sens fi", o "[[vis sens fi]]", és més pròpia de l'[[engranatge]] en el qual «''una peça cilíndrica fa desplaçar una cremallera o fa girar una roda dentada''».}} pel seu circuit en infinit, és una màquina utilitzada per l'elevació d'aigua, farina o cereals.<ref>{{TERMCAT|cargol d'Arquimedes}}</ref> S'atribueix, comunament, a [[Arquimedes]] la seva invenció feta en ocasió d'una visita a [[Egipte]],<ref>{{Ref-llibre|cognom = Dolce Polo|nom = Carlos|títol = Història de la matemàtica. Des de Mesopotàmia fins al Renaixement|data = 2013|editorial = Edicions Universitat Barcelona|lloc = Barcelona|pàgines = 167|isbn = 9788447537075}}</ref> però aquesta tradició pot només reflectir que aquest aparell era desconegut abans dels temps de l'[[Helenisme]] i introduït als temps de vida d'Arquimedes per enginyers grecs desconeguts.<ref>{{harvnb|Oleson|2000|pp=242–251}}</ref><ref>{{GEC|0088710|cargol d'Arquimedes}}</ref><ref>{{GEC|0208763|rosca d'Arquimedes}}</ref>
Es basa en un cargol que es fa girar per dins d'un cilindre buit, situat sobre un pla inclinat, i que permet elevar l'aigua situada per sota de l'eix de gir. S'acciona normalment per un molí de vent o bé de forma manual. Des de la seva invenció fins ara s'ha utilitzat per al bombament de fluids, de vegades per treure l'aigua de les explotacions mineres. Les rosques tenien un paper molt important als [[molí de desguàs|molins de desguàs]] desenvolupats per [[Simon Stevin]] per a assecar els [[pòlder]]s.
