Revisió del 21:01, 10 oct 2020 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 14:41, 31 oct 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.419.518 edits m Plantilles Etiqueta: PAWS [2.1] Edició següent →
Línia 11: A la regió del [[Faium]], al nord d'Egipte, es van descobrir uns retrats de gran força expressiva, en sarcòfags de fusta, realitzats en encàustica. Són dels segles I i II. Els murals de Pompeia, després de molt temps d'especulacions, s'ha arribat a la conclusió que no van ser pintats a l'encàustica. El seu ús és comú fins als segles {{Romanes\|VI}} i {{Romanes\|VII}}, i són exemples d'aquesta etapa les icones [[art romà d'Orient\|romanes d'Orient]] del [[Monestir de Santa Catalina de la Muntanya Sinaí\|monestir de Santa Caterina del Mont Sinaí]]. Durant els segles següents i a partir del VIII i el IX, aquesta tècnica cau en desús fins que reapareix a començaments de l'edat mitjana. Un bon exemple d'icona pintada a l'encàustica és el de la ''Verge amb nen entronitzats, ''del monestir de Santa Caterina del [[Mont Sinaí]], a Egipte. Torna a ser àmplia la seva utilització en els segles XVIII i XIX, especialment a Anglaterra i França. El pintor francès [[Eugène Delacroix]] (1798-1863) utilitza en moltes de les seves obres uns colors prèviament diluïts amb [[cera]]. Al {{segle\|XX}}, el pintor, escultor i artista gràfic nord-americà [[Jasper Johns]] realitza encàustica sobre tela en obres que anuncien ja el [[Pop Art\|''pop art'']]; així mateix, el pintor mexicà [[Maurici Toussaint]] utilitza aquesta tècnica és la seva obra, dins el moviment [[neomexicano\|neomexicà]].

Encàustica: diferència entre les revisions