Federació Sindical Mundial: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 3:
La '''Federació Sindical Mundial''' (en anglès '''World Federation of Trade Unions, WFTU''') és una internacional de sindicats establerta a [[París]] el [[3 d'octubre]] de [[1945]]. És la segona organització sindical internacional per antiguitat, sols superada per l'[[Organització Internacional del Treball|OIT]]. En el context de la [[Guerra Freda]], estava considerada com una associació propera a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]].<ref name="Staar84">Richard Felix Staar, ''[https://books.google.cat/books?id=Hvv7U15xCtMC&source=gbs_navlinks_s Foreign policies of the Soviet Union]'', Hoover Press, 1991, {{ISBN|0-8179-9102-6}}, p.84</ref> Amb la caiguda del [[Bloc de l'Est|Bloc de l'est]], entra en declivi i el 2006 seria sobrepassada per la [[Confederació Sindical Internacional]]. Aquell mateix any, la FSM trasllada la seua seu de Praga a [[Atenes]].
 
El declivi ocasionat per l'acabament de la guerra freda i per la voluntat d'alguns sindicats d'allunyar-se del control dels partits comunistes, s’atura a partir del congrés de l’Havanal'Havana el 2005. Allí es reactualitza l'ideari i els objectius a partir d'una nova anàlisi de la realitat, i així es recupera la lluita de classes, l’aboliciól'abolició de l’explotaciól'explotació capitalista i la lluita contra l’imperialismel'imperialisme com a conceptes definitoris (“tots els pobles tenen dret a decidir per ells mateixos el seu futur”). També integra en el seu ideari nous conceptes com el dret de tots els infants de classe obrera a l’educaciól'educació i formació i salut; la igualtat entre homes i dones; la lluita per un món sense explotació ni guerres ni pobresa ni prostitució ni explotació infantil; la lluita contra la privatització dels serveis públics i especialment de la seguretat social; la lluita contra la destrucció del medi ambient i per la qualitat de vida; i la coordinació de tots els sindicats, independentment de llurs diferències, per afrontar els atacs del capitalisme.<ref>{{Ref-web|url=http://www.wftucentral.org/historique/?lang=fr|títol=Historique. La FSM aujourd’huiaujourd'hui|consulta=18/6/2020|llengua=francès|editor=WFTU|data=}}</ref> En el 16è congrés celebrat a Atenes el 2011, s’adopten igualment uns nous estatuts renovats.<ref>{{Ref-web|url=http://www.wftucentral.org/?wpfb_dl=241|títol=Constitution of the World Federation of Trade Unions. 23 p.|consulta=18/6/2020|llengua=anglès|editor=WFTU|data=}}</ref>
 
A més, entre les seves reivindicacions més concretes, hi ha la jornada laboral de 35 hores setmanals, i l’edatl'edat de jubilació de 60 anys per als homes i de 55 anys per a les dones.<ref>{{Ref-web|url=http://www.wftucentral.org/download/documents/documents%20fr/Platform_2016-2020_FR_web.pdf?lang=fr|títol=Plate-forme d’actiond'action 2016-2020|consulta=18/6/2020|llengua=francès|editor=WFTU|data=}}</ref>
 
La [[Coordinadora Obrera Sindical]]<ref>''[https://sindicatcos.cat/la-cos-ja-es-a-la-fsm La COS ja és a la FSM/]''</ref> i la [[Intersindical-CSC]] són els sindicats dels Països Catalans membres de ple dret de la FSM. Els altres sindicats de l'estat espanyol adherits a la FSM són el sindicat basc [[Langile Abertzaleen Batzordeak|LAB]], el gallec ''[[Confederació Intersindical Gallega|Confederacion Intersindical Galega]] (CIG)'', el canari ''Frente Sindical Obrero de Canarias'', així com la ''Coordinadora Sindical de Clase''<ref>{{Ref-web|url=https://en.wikipedia.org/wiki/World_Federation_of_Trade_Unions#National_Affiliates|títol=World Federation of Trade Unions|consulta=7/5/2020|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref>''.'' De l'estat francès, són membres de la FSM diverses federacions nacionals de branca de la CGT i d'unions departamentals del mateix sindicat (que el 1995, quan la CGT se'n va desvincular, no van seguir les directrius de la direcció).<ref>{{Ref-web|url=https://fr.wikipedia.org/wiki/Fédération_syndicale_mondiale|títol=Fédération Syndicale Mondiale|consulta=7/5/2020|llengua=francès|editor=|data=}}</ref>
 
D'entre els sindicats de la resta del món adherits a la FSM hi ha la Central de Treballadors Cubans, la Central Obrera Boliviana, la CTB i la CGT del Brasil, la CGT del Perú, els sindicats bolivarians de Veneçuela, el sindicat COSATU sudafricà (membre –juntament amb el Partit Comunista i l’ANCl'ANC de Nelson Mandela– de la triple aliança que va acabar amb l’apartheidl'apartheid), la CGT del Líban, la CGTU de Síria, i la UGTP de Palestina, el sindicat turc DISK i el grec PAME, el VGCL del Vietnam, alguns sindicats hindús i alguns de Sri Lanka, el sindicat dels treballadors migrants de Rússia i –amb una certa polèmica amb la KCTU de Corea del Sud– la Federació General de sindicats de Corea del Nord.<ref>{{Ref-web|url=https://fr.wikipedia.org/wiki/Fédération_syndicale_mondiale|títol=Fédération syndicale mondiale|consulta=18/6/2020|llengua=francès|editor=|data=}}</ref>
 
== Referències ==