Furlà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 76:
El segon tret original del furlà, que el diferencia de la resta de les llengües romàniques, és la presència de les oclusives palatals {{IPA|/c/}} i {{IPA|/ɟ/}}. Aquestes oclusives formen grups de parells mínims amb les oclusives velars i amb les africades palatals. Per exemple: ''cjoc'' {{IPA|['cok]}} (borratxo), ''çoc'' {{IPA|['tʃok]}} (soca) i ''coc'' {{IPA|['kok]}} (ou).
Els fonemes [[consonant|consonàntics]] del furlà estan ordenats en la taula següent:<ref>En definitiva, i des de
*la ''l'' furlana (/l/) manca de ressonància velar (a diferència de la [ɫ] catalana):
Línia 483:
No fou sinó al cap de molts anys de combat polític que l'estat italià reconegué oficialment l'existència de tota una sèrie de comunitats lingüístiques autòctones, entre d'altres la furlana, mitjançant la llei estatal 482/1999 (15 desembre), ''Norme in materia di tutela delle minoranze linguistiche storiche'', la qual permeté l'ingrés d'aqueixes llengües en l'administració i l'ensenyament, tot i que tímidament i amb extrema lentitud. En ser llei d'àmbit estatal, també permetia cobrir els furlanòfons de Puart, i fins i tot les comunitats furlanòfones d'un cert gruix establertes en altres dominis lingüístics.
Remarquem que, si bé es tracta d'un avenç històric en comparació amb la situació anterior, aquest corpus legal no comporta pas cap reconeixement de drets polítics col·lectius: se circumscriu estrictament al camp lingüisticocultural. En aquest marc es limita a eliminar dificultats afegides al desenvolupament de les anomenades "llengües minoritàries"; però no es planteja en cap cas
La delimitació oficial del domini lingüístic furlà s'establí mitjançant un seguit de decrets adoptats entre 1996 i 2003, i inclou el ''Mandament di Puart'' (administrativament del Vèneto).
| |||