Guerra Civil de Guatemala: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 20:
El govern dels Estats Units, per evitar un tomb cap a l'esquerra, a través de la [[CIA]] va endegar l'''operació PBSUCCESS'' (1953–54) propiciant que el coronel [[Carlos Castillo Armas]] fes un [[cop d'estat]]. Aquest nou president prohibí els sindicats i els partits d'esquerres amb l'efecte que l'oposició d'esquerra es radicalitzés.<ref>{{ref-notícia|url=http://findarticles.com/p/articles/mi_m1316/is_10_34/ai_93088744 |títol=Mountain of evidence - Book Review | Washington Monthly | Find Articles at BNET |editorial=Findarticles.com |data=2009-06-02 |consulta=2009-09-03 |nom=Alex |cognom=Stone|urlarxiu=http://archive.is/jOJf|dataarxiu=2012-07-08}}</ref>
A aquest cop
== Desenvolupament ==
El 31 de gener de 1980 un grup d'indígenes guatemaltencs ocuparen l'ambaixada espanyola, l'edifici va ser cremat i hi moriren 36 persones, entre elles el pare de l'aleshores desconeguda [[Rigoberta Menchú]].
[[José Efraín Ríos Montt]] un general de
En aquell moment entrà en acció la posteriorment [[premi Nobel de la Pau]] Rigoberta Menchú amb el seu llibre de 1983 “Em dic Rigoberta Menchú i així em va néixer la consciència”.
El 1986 el civil Vinicio Cerezo arribà a la presidència del país ja dotat
El president Álvaro Arzú Irigoyen va ser qui, el 1996, va signar amb el guerriller [[Rolando Morán]] les negociacions de la pau definitiva. Amb aquest acord el braç polític de la guerilla va passar a ser un partit polític legal.
|