Crinoïdeus: diferència entre les revisions

Els '''crinoïdeus''' o '''lliris de mar''' (Crinoidea, del [[grec]] ''krinon'', 'lliri', i ''eidos'', 'forma') són una [[classe (biologia)|classe]] de l'[[embrancament]] [[Echinodermata]] (equinoderms).

Com tots els equinoderms, tenen un esquelet calcari amb els elements organitzats seguint una [[simetria pentaradial]], basada en el nombre [[cinc]]. Tanmateix, dins del grup dels equinoderms, són l'única classe en què l'adult és sèssil (immòbil), per bé que la majoria dels crinoïdeus actuals poden desplaçar-se lliurement i només tenen una tija [[vestigial]].

Són suspensívors, és a dir, s'alimenten filtrant aigua amb els seus braços densament coberts de petits elements denominats pínnules que retenen el [[plàncton]] suspès a l'aigua.

Van ser molt abundants al [[Paleozoic]] i al [[Mesozoic]], quan arribaven a constituir grans "praderies" submarines. Hi ha milers d'espècies fòssils i només uns centenars d'espècies actuals.

En la seva part aboral, o inferior, les espècies de l'ordre [[Comatulida]] posseeixen uns apèndixs allargats per ancorar-se al substrat, denominats '''cirrus'''. Les espècies batials i abissals, pertanyents als ordres restants de les espècies vives, no en tenen, utilitzant per a ancorar un disc terminal o '''radix'''. Entre aquest ancoratge el calze desenvolupen una '''tija''' o columna, d'entre uns centímetres a un metre, composta d'articles anomenades columnals. En secció transversal, els articles columnals adopten forma circular, pentagonal, estelada, el·líptica o, rarament, hexagonal. En algunes espècies, la columna pot contenir fins a 350 articles columnals.<ref>{{Ref-web|títol=CNSO-Crinoidea|url=https://cnso.nova.edu//messing/crinoids/3%20Morphology%20Stalk.html|consulta=2020-11-05|llengua=|editor=|data=}}</ref> Les espècies de l'ordre [[Isocrinida]] desenvolupen articles columnals modificades, anomenades nodals, que sustenten cinc cirrus, a manera d'apèndixs d'ancoratge.

{{ListarefReferències}}