Abadia de la Mare de Déu de Leffe: diferència entre les revisions

L'abadia ha estat malmesa per diverses causes al llarg dels anys. El {{segle|XV}} va ser dels pitjors pel monestir. Segons els historiadors, el 1400 van morir l'abat i set monjos a causa de la [[pesta]]. Més tard, el 7 d'agost de 1460, l'abadia va ser destruïda per una inundació i hi va morir l'abat del moment. Un cop van poder reparar els danys de la inundació, va ser assetjada per [[Carles I de Borgonya|Carles el Temerari]], duc de Borgonya, i les seves tropes, que van saquejar i destruir l'abadia altra vegada. Va succeir l'any 1466, quan la ciutat de [[Dinant]], situada davant de l'abadia a l'altra riba del Mosa, es va veure obligada a rendir-se al duc després del [[Sac de Dinant (1466)|Sac de Dinant]]. Carles el Temerari, un rival important per a [[Lluís XI de França|Lluís XI]] i el tron francès va ordenar matar cada home, dona i nen de la ciutat per defensar l'honor de la seva mare, ja que s’havias'havia estès el rumor que el duc havia estat derrotat i que era el fill bastard de la duquessa Isabel i el bisbe del [[principat de Lieja]].

El 1735, l'Abadia va haver d'allotjar a la força un regiment d'[[hússar]]s, mercenaris hongaresos que eren coneguts per la seva brutalitat. Van estendre el terror entre la població civil, i no van mostrar cap respecte per la naturalesa religiosa de l'Abadia, van saquejar l'edifici i tot el que contenia. La cerveseria també va patir terriblement. Una vegada més, mentre s’estavas'estava rehabilitant l'abadia, va aparèixer un altre perill, l'esclat de la [[Revolució Francesa]] el 1794. Durant segles, sota l'antic règim, l'església havia estat el major terratinent del país. El nou règim, però va abolir els [[privilegi]]s l'església i tots els seus béns van ser confiscats. El 1796, l'abadia va ser oficialment abolida i declarada com a propietat de l'Estat.