Manuel Esteban i Marquilles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 2:
| nacionalitat = [[Catalunya]]
}}
'''Manuel Esteban''' (Barcelona, 23 de març de 1941 – 3 de juny de 2015) va ser un [[director de cinema]] català.<ref>{{ref-notícia|títol=Mor el director Manel Esteban|publicació=Diari Ara|url=http://www.ara.cat/cultura/Mor-director-Manel-Esteban_0_1369063293.html?utm_medium=social&utm_source=twitter&utm_campaign=ara|consulta=3 juny 2015}}</ref> Va ser director de fotografia i realitzador, conegut per ''Los mares del sur'' (1992), ''Historias de la puta mili'' (1994) i ''Olímpicament mort'' (1986).<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Manuel Esteban|url= https://www.imdb.com/name/nm0261529/bio?ref_=nm_ov_bio_sm |editor= IMDb
== Biografia ==
Doctor en Enginyeria Industrial va dirigir, realitzar i produït tant pel·lícules de televisió com de cinema.
Va col·laborar com a fotògraf a ''Segle XX'', la fugaç revista setmanal fundada per Paco Camino, germà del cineasta Jaime Camino. També va fer de fotògraf en publicacions com [[Destino (revista)|Destino]], ''Triunfo'' o ''[[Serra d'Or]]''. La seva passió per la creació d'imatges li va impulsar a seguir estudis a l'Escola de Cinema de Lodz (Polònia).<ref name="vang">{{ref-web|cognom=Bonet|nom=Lluís|títol= Enginyer de l'imatge |url= https://www.lavanguardia.com/obituarios/20150609/54432724718/manel-esteban-marquilles-ingeniero-imagen.html |editor= La Vanguardia
Va participar en la creació del Col·lectiu de Cinema, vinculat al PSUC,<ref>Joaquim Romaguera, Diccionari del cinema a Catalunya</ref> i va exercir com a director de fotografia en pel·lícules de Josep Maria Vallès, Llorenç Soler, Carles Durán, Francesc Bellmunt o Jacinto Esteva. Però aquesta funció l'exerciria especialment al servei de Pere Portabella en títols com ''Umbracle'' (1970), el documental ''Vampir Cuadecuc'' (1971), ''Miro tapis'' (1973) o ''El sopar'' (1974). Va ser Portabella qui va finançar la seva primera incursió com a director, el curtmetratge ''I després ningú no riurà'' (1968).<ref name="vang"/>
| |||