Hipogeus de Biniai Nou: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Tipografia |
||
Línia 2:
Els '''hipogeus de Biniai Nou''' (Maó - Menorca) són un jaciment arqueològic construït durant el [[Calcolític]], la fase més antiga amb presència humana documentada fins ara a [[Menorca]]. Aquests dos hipogeus tenen la particularitat de tenir una part, la cambra, excavada a la mateixa roca, i l'accés o corredor construït amb lloses verticals, formant una façana megalítica.
Aquests dos sepulcres, el Monument 1 i el Monument 2, van ser excavats fa uns anys per part d'un equip d'arqueòlegs vinculats al [[Museu de Menorca]] i liderats per [[Lluís Plantalamor]] i Josep Marquès,<ref>{{ref-publicació|cognom=GÓMEZ|nom=J.L.|títol=Memoria de excavación del Monumento nº 2 de Biniai Nou (Campañas 1997-1998)|publicació=Colonización humana en ambientes insulares. Interacción con el medio y adaptación cultural.|data=2000|pàgines=417-432}}</ref><ref>PLANTALAMOR, L. & MARQUÈS, J. (coord.). 2001. Biniai Nou. El megalitisme mediterrani a Menorca. Treballs del Museu de Menorca, 24. Maó: Conselleria
El [[jaciment arqueològic]] de Biniai Nou té una importància especial perquè un dels ossos humans que s'hi van trobar es va datar mitjançant la tècnica del [[carboni-14]] i va proporcionar la datació més antiga de la [[prehistòria]] de Menorca (2290-2030 aC).<ref>{{ref-web|url=http://www.menorcatalayotica.info/Contingut.aspx?IdPub=8607#ancla4|consulta=9 desembre 2016|títol=Web oficial de la candidatura a patrimoni mundial de Menorca Talaiòtica}}</ref>
Línia 9:
El monument 1 té la façana lleugerament còncava amb la porta situada al centre. Aquesta porta comunica amb un corredor amb doble llosa superior. La cambra té la planta oval i una espècie de banc al lateral esquerre.
A uns 50 m d'aquest monument hi ha una "capada de moro" o cavitat oberta a la roca.<ref>MARQUES, J. 2001. Biniai Nou. Estudis de prehistòria menorquina a
== Monument 2 ==
Línia 18:
== L'aixovar ==
A l'interior dels hipogeus hi aparegué un bon nombre de part de l'aixovar funerari amb el qual foren enterrats els individus. Els objectes més representats dins els sepulcres són els gots ceràmics típics de l'edat del bronze menorquí així com els punxons. Altres elements que aparegueren fou indústria líthica utilitzant materials com la radiolarita.<ref>PLANTALAMOR, L.; ANGLADA, M. & FERRER, A. 2012. Els aixovars dels sepulcres col·lectius de
== Període cronològic ==
| |||