Hipòstasi (filosofia): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 7:
La idea de Plató va inspirar força els filòsofs neoplatònics durant els primers segles del [[cristianisme]]. La natura de l'existència o de la substància de la [[Santíssima Trinitat]], per exemple, va ser un tema major del [[Primer Concili de Constantinoble]] el 381 al qual es cercava una solució a un problema crònic de semàntica que no havia pogut resoldre's al [[Primer Concili de Nicea]] (325): tenim tres paraules (Déu, l'Esperit i Jesús), doncs segons la teoria (neo)platònica, cal que hi ha tres substàncies puix que hi ha tres paraules que no són sinònims, i de l'altre costat, això contradiu el principi del monoteisme. El concili va decretar una solució i els que no l'acceptaven van rebre l'[[anatema]].
 
Hipòstasi té en l’actualitatl'actualitat un sentit metafòric i fins i tot pejoratiu, sobretot en el seu derivat «hipostatitzar», en el sentit de donar personalitat o substancialitat a quelcom que només pot tenir-la en sentit impropi.<ref>{{ref-web |url= http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-801f.htm |títol= Hipòstasi |consulta= 13 de novembre del 2014 |cognom= Cortés Morató |nom = Jordi|obra= FiloXarxa, Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos | ref= FiloXarxa}}</ref> Etimològicament prové del [[grec antic]] ''ὑπόστασις'' (substància) de ''ὑπό'' (=sub) i στασις (=acció de posar, posició),<ref>{{Ref-llibre |cognom=Pabón S. de Urbina|nom=José M. | cognom2=Reglà i Jiménez et alii|nom2=Vicenç | capítol= ὑπόστασις| títol= Diccionari manual grec clàssic-català| editorial=Larousse|lloc= Barcelona|data=2011| pàgines =610|isbn= 978-84-7153-909-0 }}</ref> i així és sinònim del llatí ''substantia''.
 
== Referències ==