Monotelisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Plantilles |
||
Línia 26:
A la confirmació de l'acord del concili per l'emperador Constantí IV i el Papa Lleó II diu la redacció imperial, del [[Idioma grec|grec]], «que no s'ha esforçat a conservar pura aquesta seu amb la doctrina de la tradició apostòlica, sinó que mitjançant profà abandonament ha permès que sigui tacada la fe intacta» i en la redacció [[llatí|llatina]], més breument, «que no ha purificat aquesta seu amb la doctrina de a tradició apostòlica sinó que ha intentat soscavar mitjançant un profà abandonament la fe intacta». Més suau, i amb seguretat justament, la participació de l'acord del concili per Lleó II als bisbes espanyols va expressar «que no va apagar des d'un principi la flama de la doctrina herètica, com convenia a l'autoritat apostòlica, sinó que per negligència la va permetre augmentar».
La decisió del sisè concili general significa la fi de les diferències [[Cristologia|cristològiques]], és a dir, de les lluites entorn del problema de la unió de les dues naturaleses en Crist. L'error es va extingir, excepte en una petita resta, aïllat, de cristians de [[Siríac|llengua siriana]], que s'agrupaven al voltant del monestir de [[Sant Maró]] al [[Líban]]. Els [[maronites]] s'han adherit novament a Roma en el {{segle|XII
== La responsabilitat d'Honori ==
| |||