Indicador de pH: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Tipografia
Línia 1:
[[Fitxer:Colored pH indicator (circle).png|miniatura|Solucions de pH diferents (de 0 a 14) en presència d'un indicador acolorit. El blau correspon a les solucions bàsiques, mentre que el vermell indica la presència d'un àcid.]]
Un indicador de pH és una [[substància química]] que en afegir-la amb poca quantitat a una solució, pot determinar visualment el [[pH]] (àcid o bàsic) d’aquestad'aquesta. Així que, es podria dir que un indicador de pH és un detector químic dels ions oxoni (H<sub>3</sub>O<sup>+</sup>) o ions d’hidrogend'hidrogen (H<sup>+</sup>) amb el model d’Arrheniusd'Arrhenius, el qual afirma que els àcids són substàncies en dissolució aquosa que es dissocien donant protons, és a dir H<sup>+</sup> &nbsp;i les bases són substàncies que en dissolució aquosa es dissocien donant anions hidroxil, és a dir OH<sup>-</sup>.
 
Per exemple, la [[fenolftaleïna]] és un indicador que en medi neutre i àcid és transparent, però quan es troba en un medi bàsic passa a tenir un color violeta/fúcsia.
Línia 13:
Quan s'afegeixen unes gotes d'indicador a una solució àcida, l'equilibri (1) es desplaça cap a l'esquerra i s'obté el color A, però quan s'afegeix l'indicador a una solució bàsica, l'equilibri (1) es desplaça cap a la dreta i s'obté el color B.
 
Per tant, aplicant l’equaciól'equació &nbsp;de la [[constant d'equilibri]] de l'indicador HIn és:
 
<math>K = \frac {[In^-] [H3O+]}{HIn}</math>
 
L’equacióL'equació prové de la constant d’acidesad'acidesa, ja que quan el pH equival el valor de pK<sub>a</sub> de l’indicadorl'indicador, aquestes espècies estan estequiomètricament igualades 1:1. Si el pH està per sobre del pK<sub>a</sub>, la concentració de la base conjugada és superior a la concentració de l’àcidl'àcid, i el color de la solució domina la bàsica, és a dir de la base conjugada. I a la inversa si el pH està per sota del valor de pK<sub>a</sub>.
 
== Interval de viratge ==
Línia 28:
en el cas de ser 0,1 < <math>\frac {[In^-]}{[HIn]}</math> < 10 la solució tindrà un color entre els dos colors límits.
 
Aquest període en què la solució es troba en un entremig de la forma àcida (color A) i la forma&nbsp;bàsica (color B)s’anomenas'anomena '''interval de viratge''' de l’indicadorl'indicador.
 
Per tant, entre el pH en què l'indicador té el color de la forma àcida (color A) i el pH en què l'indicador té el color de la forma bàsica (color B), hi ha un interval que s'anomena&nbsp;'''interval de viratge de l'indicador'''. Aquest interval de viratge es pot calcular a partir de l’equaciól'equació:
:'''''pH = pK + log <math>\frac {[In^-]}{[HIn]}</math>'''''
:
Línia 40:
[[Fitxer:Paper .jpg|miniatura|Paper indicador, el qual és un dels indicadors universals més comuns. ]]
 
Per exemple, el&nbsp;vermell de metil&nbsp;és un indicador que té el color vermell quan el pH ≤ 4’8; i groc quan el pH ≥ 6. Per tant, entre pH 4’8 i 6 el color està [[Taronja (color)|ataronjat]], i aquest és l’intervall'interval de viratge.
 
Per una precisió optima, el color entre les dues espècies, ha de ser com més clara i evident possible, per tant com més estret sigui l’intervall'interval de viratge d’und'un
 
indicador més precisió hi haurà a l’horal'hora de determinar el pH. En alguns indicadors, com ara és la [[fenolftaleïna]], és una de les espècies que és incolora, mentre que altres indicadors, com ara el vermell de metil o el [[blau de metilè]] tenen un color determinat prèviament s’hagis'hagi introduït a la dissolució.
 
L’aplicacióL'aplicació més utilitzada i important dels indicadors és detectar el punt d’equivalènciad'equivalència en la volumetria [[Reacció àcid-base|àcid-base]].
 
Mesclant diversos indicadors acolorits és possible obtenir un&nbsp;'''indicador universal'''&nbsp;de pH. Aquests indicadors fan un canvi de color continu, a mesura que varia el pH.
Línia 64:
Les antocianines es poden extreure amb aigua o altres dissolvents de plantes amb molt color o amb parts molt acolorides, incloses les fulles (col llombarda), flors (gerani, roselles, pètals de roses), fruites del bosc (móres, grosella negra) i tiges (ruibarbre).
 
La ''[[Hydrangea|Hydrangea macrophylla]]'' poden canviar de color depenent de l'acidesa del sòl. En medis àcids, es produeixen reaccions químiques que fan que l’aluminil'alumini estigui disponible per aquestes plantes, donant un color blavós a la flor. En medis bàsics, aquestes reaccions no es produeixen i a conseqüència, les plantes no agafen l’aluminil'alumini del sòl i donen un color rosat.
[[Fitxer:Cornales - Hydrangea macrophylla cultivars - London 1.jpg|miniatura|''Hydrangea macrophylla en medi bàsic'']]