[[Fitxer:Isotopes_and_half-life.PNG|miniatura|Variació de l'estabilitat dels isòtops segons el seu nombre atòmic i nombre màssic.]]
L’existènciaL'existència d’aquestsd'aquests àtoms fou descoberta a conseqüència de l’estudil'estudi sobre les substàncies radioactives naturals. Fou [[Frederick Soddy]] qui, el 1911, proposà el nom d'''isòtop'' i constatà la igualtat de les seves propietats químiques. La majoria dels elements naturals són formats per diversos isòtops que només poden ésser separats per procediments físics ([[difusió]], [[centrifugació]], [[espectrometria de masses]], [[destil·lació fraccionada]] i [[electròlisi]]). Hom classifica els isòtops en ''estables'', amb una [[vida mitjana]] de l’ordrel'ordre de 3 000 milions d’anysd'anys, i ''inestables'' o ''radioactius'', que emeten radiacions i es converteixen en altres isòtops o elements.<ref>{{Ref-web|títol=isòtop {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0118022.xml|consulta=2019-06-17}}</ref>
Les propietats [[Química|químiques]] dels isòtops d'un mateix [[àtom]] són les mateixes. En canvi, les propietats [[Física|físiques]] dels [[nucli atòmic|nuclis atòmics]] poden ser molt diferents. Per exemple, el temps de [[vida mitjana]] dels isòtops 12 i 14 del [[carboni]] és molt diferent, cosa que es pot aprofitar per datar mostres d'interès [[Història|històric]] o [[Arqueologia|arqueològic]] d'origen [[Química Orgànica|orgànic]].
