Llibre dels Salms: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 5:
El '''llibre dels Salms''', '''Salteri''' o '''Salms''' és un llibre [[Bíblia|bíblic]] que inclou una col·lecció de 150 [[salm]]s amb anotacions litúrgiques i musicals. Els textos contenen anotacions dels títols, litúrgiques i musicals, ja que estaven preparats per a ser cantats amb acompanyament musical.{{sfn|Tábet|2007|p=75-76}} A la Bíblia hebrea el conjunt d'aquests textos bíblics és el primer llibre de la [[Tanakh]], i està seguit pel [[Llibre de Job]]; mentre que a la [[vulgata]] [[llatí|llatina]], és el segon llibre, situat entre el [[Llibre de Job]] i el [[Llibre dels Proverbis]], entre els [[Llibres sapiencials]].<ref>{{GEC|0058220|llibre dels Salms}}</ref>{{sfn|Tábet|2007|p=76}}
El nom prové de l'antiga versió grega (''psalmoi'') que inicia la col·lecció de poemes per cantar. Molts d'aquests poemes tenen indicacions de com s'han de cantar o tocar i van acompanyats per anotacions litúrgiques i musicals. També s'hi afegeixen noms propis referits als suposats autors del salm o del recull que se'ls atribueix. Els noms citats són els de [[Moisès]], [[Salomó d'Israel]], Assaf, els fills de [[Corè]], Eman, Etan, Jedutun i sobretot David, considerat per la tradició com
== Estructura del llibre ==
[[Fitxer:Psałterz florianski1.jpg|miniatura|Una pàgina medieval del Salm I, escrita en [[alemany]]]]
El llibre dels Salms està format per 150 poemes. Aquest es poden agrupar en cinc blocs o llibres. Cadascun
El salms 1-2 i 150 pràcticament fan
* '''1r bloc''' del Salm 1 fins al Salm 41
* '''2n bloc''' del Salm 42 fins al Salm 72
Línia 18:
== La teologia dels salms ==
No és una teologia unitària, es centraran en temes com : el (re)coneixement de Déu,
== El món simbòlic del Salm ==
El món simbòlic és molt variat. Emmarquen múltiples camps de realitat de
== Grups dels salms ==
Malgrat la seva diversitat es poden agrupar en tres grups o famílies. Els cants de lloança, les pregàries, i els poemes didàctics. Aquesta delimitació no és fàcil, ja que els salms poden tenir més
#'''Els cants o càntics de lloança'''
Formen un conjunt de textos de temes molt variats.
* Els cants de lloança pròpiament dir (8; 19; 33; 65; 100; 103; 104; 111; 113-114; 117;134-136; 145-150). Desenvolupen elements concrets de fe en el Déu únic, creador i Senyor de
* Cants
* Cants a
* Càntics a Sió (46; 48; 76; 84; 87; 122; 137) exalcen la ciutat de Jerusalem i el seu temple.
* Cants de pelegrinatge (10-134) que segurament eren usats pels qui pujaven a Jerusalem en ocasió de les festes principals.
#'''Les pregàries'''
Aquest neixen
Pregàries de súplica, aquestes poden ser individuals o col·lectives. solen tenir un esquema semblant: una invocació aDéu, una descripció de la situació de necessitat, la petició i una expressió de confiança.
* Les pregàries de súplica sota la forma de pregària individual són els salms més freqüents en el Salteri (5-7; 13; 17; 22; 25; 26; 28; 31; 35; 38; 39;41-43; 51; 54-57; 59; 61; 64; 69; 70; 71; 86; 88; 102; 109; 120; 130; 140-143)
* Les pregàries de súplica del poble (12; 44; 58; 60; 74; 77; 79; 80; 82; 83; 85; 90;94; 106; 108; 123; 126; 137) aquest intenten implicar el Senyor en els esdeveniments de la vida col·lectiva.
* Les pregàries de confiança en el Senyor (3; 4; 11; 16; 23; 27; 36; 62; 63; 91; 115; 121; 125; 129; 131) on els temes principals són la pau,
* Pregàries
#'''Poemes didàctics'''
Aquest exalcen les qualitats de la saviesa segons Déu, la seva Llei i els seus camins, amb una orientació bàsicament pedagògica. Alguns
* Crida a la fidelitat, on remarcaran la història del poble (patriarques, èxode, desert, terra promesa) i fan una crida a la fidelitat del poble (78; 105; 106)
* El model de persona íntegra, es ficaran en comportaments de les persones i tenen finalitats didàctiques com a presentar la veritable innocència o puresa i el model de persona íntegra (15; 24; 95; 134).
* Exhortacions profètiques, on accentuen les exigències de
* Diversos temes, com el tema de la Llei o bé la sort contraposada entre el just i
Salms de tècniques de memorització, com són els salms alfabètics (37; 112; 119).
== Lectura cristiana dels salms ==
Els salms a part de ser la pregària
* Els [[Evangelis]] utilitzen els Salms per a il·luminar els relats de la [[Passió de Jesús]] i explicar el sentit de la mort salvadora de [[Jesús]]. Així el Sl 8,3 és citat en Mt 21,16; Sl 110,1 és citat en Mt 22,44.
* El llibre dels [[Fets dels Apòstols]] fa un ús abundant dels Salms referits a
* La [[carta als Hebreus]] té un gran nombre de citacions als Salms, insistint en la condició de Crist, que ha volgut fer-se solidari dels homes i
== Referències ==
| |||