Lucrècia morta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 4:
== Descripció de l'obra ==
La peça s'ha arribat a considerar una de les més belles fetes per l'escultor i, fins i tot, pel que fa l'[[Escultura del neoclassicisme|escultura neoclàssica]] catalana en conjunt. Representa a la jove [[Lucrècia (Roma)|Lucrècia]] que tot just s'acaba de suïcidar perquè no pot suportar la humiliació infligida pel fill de [[Tarquini el Superb]]. En emotiu contrast amb la càrrega tràgica del tema, el cos de la jove està disposat amb poètica delicadesa, un embelliment de la figura de la mort, no exempt d'un cert [[erotisme]],<ref name="CID">CID PREGO, CARLOS; ''Damià Campeny, un modelo de carrera y el arte de escultor neoclásico español'', Universidad de Oviedo.</ref> aspectes típics del [[Neoclassicisme|moviment neoclàssic]].
Presenta el cos mort de Lucrècia, assegut en una mena de [[tron]], amb el pit al descobert, mentre que la resta de robes que duu li cauen delicadament pel cos, deixant-nos percebre la seva completa anatomia amb exactitud. L'arma amb la qual s'ha llevat la vida apareix a la base de l'escultura, transmetent
El tema prové del relat sobre els orígens de [[Roma]] que ens deixà [[Titus Livi]], concretament el primer llibre, sota el títol ''[[Ab Urbe Condita]]''. Allí s'explica com Lucrècia fou violada pel fill de [[Tarquini el Superb]], [[Sext Tarquini]], violentament enamorat de la jove. Després d'aquest fet tan tràgic, Lucrècia envià a buscar al seu pare i al seu espòs [[Luci Tarquini Col·latí|Col·latí]], els explicaria els fets i seguidament se suïcidaria.<ref>LIVI, TIT; MATAS I BELLÉS, BÀRBARA (traducció i notes); ''Els orígens de Roma. Ab Urbe Conditia Liber I'', La Magrana, DL 1993, Barcelona. ISBN 8474106966.</ref> Tot seguit els explica els successos i decideix llevar-se la [[vida]].
== Sobre l'escultor ==
[[Damià Campeny i Estrany|Damià Campeny]] és un dels artistes més destacats del [[neoclassicisme]] a [[Catalunya]]. La seva obra s'emmarca en la transició entre el [[segle XVIII]] i el {{Romanes|XIX}}, coetània de la de [[José Álvarez Cubero]].<ref name=GomezMoreno>GÓMEZ-MORENO, MARÍA ELENA; ''Breve historia de la escultura española'', Dossat, 1951, Madrid. ISBN 8484390721</ref> Començà la seva carrera fent [[Escultura|escultures]] per a [[Retaule|retaules]], fins a arribar a entrar a l'[[Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona]], de la qual va ser expulsat. Després es va dedicar a treballar de manera autònoma, i va aconseguir anar a estudiar a [[Roma]], per mitjà d'una beca que li donà la [[Junta de Comerç]] el [[1795]]. A la capital italiana va gaudir de
Gran part de l'obra de [[Damià Campeny i Estrany|Campeny]] es troba a [[Catalunya]], on la ''Lucrècia morta'' és una de les peces més importants i de la que se'n conserven més versions. A
== Representació del tema ==
| |||