Antifont: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Estandardització de plantilles |
enllaç |
||
Línia 15:
De la seva obra retòrica conservem tres discursos d'encàrrec, 'Contra la seva madrastra, per emmetzinament', 'Sobre l'assassinat d'Herodes' i 'Sobre el coreuta', a més de les tres 'Tetralogies', blocs de quatre models de discurs que deurien formar part del seu manual de retòrica. De l'obra sofística hi ha només fragments, pertanyents als tractats 'La veritat' i 'Sobre la concòrdia', entre altres obres d'interès i de caràcter divers, inclosos temes antropològics i psicològics.
Com a logògraf, la tècnica argumentativa d'Antifont té un alt component de sofisticació: a més de les proves i proves derivades de la investigació dels tres casos, tots ells d'homicidi, i dels testimoniatges afegits al dossier a disposició del tribunal, Antifont recorre de manera constant a l'aplicació dels principis de versemblança formulats per l'escola siciliana de [[Còrax]] i [[Tísies]]. La versemblança exculpa o condemna en funció de categories lògiques: un ric no podria cometre un robatori, p.e.
L'estil d'Antifont, que va estar el mestre de l'historiador Tucídides, es caracteritza per la sobrietat expressiva i les escasses concessions a la col·loquialitat. Integra nombrosos poetismes i jonismes i és també força reeixit en la narració.
| |||