Pere Ribot i Sunyer: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi encapçalaments i llistes |
m Tipografia |
||
Línia 25:
«La passió divina m’embolcalla / i onejo dins ton cercle de fulgor… / Pentecosta de l'Amor, / Esperit, davalla!» (Invocació, ''Lætare'')
Poeta i sacerdot o sacerdot i poeta? Són dues facetes indestriables perquè la seva poesia tan aviat brolla de les seves arrels bíbliques, com d'«el paisatge interior», del lloc de les seves experiències espirituals. Ell mateix en la “Confessió de l'autor” amb la qual prologava l'edició de ''La pedra en la veu'', escriví: «Que sacerdot i poeta formin el tot, un mateix arbre en la suavitat contemplativa dels dies,
Mn. Pere Ribot és el gran poeta místic català del {{segle|XX}}. Els prefacis que ell mateix escriví a propòsit de les seves edicions, a banda de ser deliciosos fragments de prosa poètica, expliciten el seu desig de l'experiència del misteri: «El nervi d'un poema rau, a voltes en un mot que universalitza sobtadament el teu paisatge interior…, és reduir-te tu mateix en un punt d'humilitat volguda per tal que, en el teu propi no-res, pol·len invisible, abastis el tot, siguis la frescor que puja de la terra, o la polar en les teves entranyes. És la veu d'Ell que no
Albert Manent quan preludiava l'edició de ''Llengua de foc'' (1950) de Mn Pere, descrivia amb finesa el sentir flamíger i abrandat del seu cant, el qual a diferència d'altres poetes espirituals –com Claudel, Thomas, Verdaguer, Maragall, Riber, López-Picó, Carner, Alcover o Espriu–, pren com a únics fonaments el testimoni de l'Escriptura i la vivència del misteri. Encesa sobre el ble bíblic, pastada amb la cera del temps –el secret de Déu–, incrustada en la natura i en l'home, la força espiritual de la poesia de Mn Pere esdevé única i abassegadora. Ell mateix
== Obres ==
|